Article

Un bot d’escala en la producció i el consum agroecològic?

Entre els productors i productores eco rebem amb molta alegria iniciatives com l’obertura del supermercat cooperatiu Terra Nostra, a Palma, una aposta clara cap al consum d’aliments agroecològics. El grup de persones impulsores deixaren clar des del primer moment en què es posaren en contacte amb APAEMA a finals de 2018, que els valors que els definien anaven més enllà del segell ecològic, seguint les passes dels grups de consum i altres iniciatives ja consolidades. Cercaven compromís, perquè ells i elles també en posarien, i cercaven un tracte humà entre productors i consumidor, perquè s’havia de fomentar la confiança mútua per poder construir un projecte sòlid. Per la seva banda, aquells mateixos mesos, s’acostaren a l’associació escoles, escoletes, fins i tot associacions hoteleres, que volien fer un canvi en els menús que oferien cap a un model basat en aliments eco locals. Denoten, aquests acostaments, un bot d’escala en el consum eco? En definitiva, era un escenari completament nou en què el consum pareixia assentar-se a un escaló superior, amb un sector de població més ample que fins ara.

Paral·lelament, també a finals de 2018, a APAEMA havien arribat nombroses peticions de petits hortolans ecològics que cercaven tenir canals de comercialització col·lectius, per fer front a èpoques d’excedents. Hi ha determinades èpoques de l’any que els productors no saben on col·locar la carabassa, els melons o la tomàtiga de ramellet, per exemple, però en general, passa just el contrari: a les Balears tenim més demanda que oferta de producte fresc eco i a banda d’una o dues finques, la resta de productors no poden abastir segons quina demanda, sobretot la de grans consumidors com els que anaven sortint.

Arran d’aquests dos processos, des de l’associació d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA) es va idear un projecte pilot per posar d’acord pagesos eco amb grans consumidors i que, en cas de funcionar, podria ser l’inici d’una prometedora relació. Es tractava, primer, de coordinar produccions hortícoles, d’ajudar a definir un calendari de sembres i varietats als hortolans que en volguessin participar, per poder tenir així una oferta col·lectiva molt més estable en el temps i capaç d’abastir més volum de producte. Aquesta és una acció comuna en empreses i cooperatives convencionals que s’havia provat tímidament en producció ecològica ara fa deu anys, amb un sector poc madur per dur-ho endavant. En segon lloc, es concertaria amb el gran consumidor una planificació de compres amb quatre mesos d’antelació, perquè els productors que en formen part puguin sembrar d’acord amb la demanda real que tendran. Això, per a ells i elles, els suposa una reducció important del risc i els permet ajustar els preus.

La pandèmia ha frenat en sec bona part de les iniciatives d’incorporar aliment eco local per part d’aquests grans consumidors, excepte en el cas del supermercat cooperatiu, que, mentre escrivim aquest article, se’ns informa que ja compten amb 250 socis i hi ha intenció que obri les portes a finals de novembre de 2020. Ha estat gràcies a aquest que el projecte pilot de coordinació de produccions s’ha pogut posar en marxa, definitivament, tot i els entrebancs i imprevists. Ara per ara, el projecte en qüestió agrupa a una dotzena de productors d’arreu de l’illa i es té previst que tengui una durada de tres anys. Compta amb el suport de FOGAIBA, Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el fons FEADER.

Més informació sobre el projecte aquí.