Serà l’Agroecologia qui alimentarà el món, i no cap altra

25 · juny · 2019

L’avanç de l’agricultura ecològica aquí, a Europa, i a la resta de món, està generant una carrera de contrapropaganda per part de l’agroindústria des de fa alguns anys. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials, alimenten creences fonamentades en opinions i estudis científics que malauradament moltes vegades estan vinculats precisament de la mateixa agroindústria. Són estudis que moltes vegades només tenen en compte certes parts de tota l’anàlisi que s’hauria de fer. Per exemple, fan bandera de què el rendiment dels cultius en agricultura convencional són més elevats que els ecològics, un argument que s’està desmuntant per la feina de finques eco que duen llargues trajectòries (com La Higueruela, a la península). En molts casos, també, no inclouen els impactes negatius que produeix el model, en el vessant social, ambiental i fins i tot econòmica.

En un context de creixement de la població mundial, la qual l’ONU calcula que s’arribarà als 8.500 milions de persones devers el 2030, el missatge de l’agroindústria sol arribar més lluny que el nostre. Hi poden destinar ingents recursos econòmics a diferència de l’Agroecologia, que es promou des d’uns moviments socials mancats d’aquests, precisament. És per això que cal aprofitar canals com l’agenda que teniu a les mans per fer saber que el missatge de què l’agricultura ecològica o l’Agroecologia no pot alimentar el món és completament fals i interessat, i que si hi ha d’haver futur, aquest serà agroecològic o directament no serà. Per què? Analitzam tot seguit els punts clau que aporta l’Agroecologia en l’abastiment alimentari global en comparació a l’agroindústria:

  • Primer, perquè l’Agroecologia és ambientalment i econòmicament més sostenible que el model convencional. Cap fertilitzant nitrogenat i fitosanitari de síntesi, cap transgènic. S’opta per l’eficiència en l’aprofitament dels recursos naturals a les finques productores, en una escala marcadament local i basant-se en recursos renovables i el tancament de cicles a la pròpia finca. No és que es parteixi de la premissa del mínim impacte i de la consciència que estam consumint més recursos dels que disposam, que també, sinó que el mateix sistema agroecològic tendeix a respectar al màxim els béns fons (fertilitat de la terra, aigua, biodiversitat, cicles de nutrients, etc.) perquè en depèn fortament. D’aquesta manera, a mitjà termini, quan els combustibles fòssils assoleixin preus encara més prohibitius, la màxima eficiència energètica i material serà imprescindible per a què el balanç econòmic de la finca sigui positiu.
  • Segon, perquè si l’Agroecologia empodera a les persones que formen part de tota la cadena alimentària, de manera que en són part activa i decisiva, a diferència del model agroindustrial, que posa espai i temps entre el o la qui produeix i el o la qui consumeix. La proximitat, expressada en els canals curts de comercialització, és un avantatge des del punt de vista de la presa de decisions, ja que en tot moment es té informació de qui hi ha darrere d’una tomàtiga o què s’hi ha guanyat. Però l’empoderament, la Sobirania alimentària, també passa per la llibertat de les pageses i pagesos en, per exemple, fer ús de llavors pròpies sense restriccions o tenir un millor accés a la terra de cultiu.
  • Tercer, perquè si hi ha una agricultura que produeixi aliments sans i justos aquesta és l’Agroecologia. Sans perquè es cultiven sense agrotòxics ni organismes genèticament modificats, a pocs quilòmetres del consumidor final, sense necessitat de passar per càmeres frigorífiques ni maduracions forçades. Això provoca que aquests aliments siguin de la màxima qualitat organolèptica i nutricional. La proximitat entre la terra i el plat fa que el pagès pugui rebre preus més justos, afavorint el manteniment de la seva feina i de la seva finca.
  • Quart, i en darrer terme, perquè el sistema alimentari global és, per se, insostenible, i és urgent aplicar canvis de forma massiva si volem conservar la capacitat de produir aliments per a la població mundial. Especulatiu, insostenible ambientalment i econòmicament, no incorpora les externalitats negatives als preus dels productes, no empodera a les persones sinó tot el contrari, i justament ens està emmalaltint amb aliments carregats de plaguicides i sense qualitat nutricional.

Cal dir que la possibilitat que l’Agroecologia alimenti al món passa necessàriament per la disminució del malbaratament alimentari i un progressiu canvi de dieta basat en un menor consum de carn (i que aquesta sigui de qualitat). La tria d’un model o altre, amics i amigues, la prenem cada dia quan anam a comprar.