La conversió de vinyes al conreu ecològic ha tingut un creixement molt alt la darrera dècada, tant a les illes com a la península. A les illes hi ha molts cellers que han decidit fer el pas impulsats per l’experiència d’altres viticultors pioners i per un increment de la demanda. Lluny, però, de ser un cultiu fàcil, els darrers anys s’ha pogut comprovar que cal professionalització tant a camp com a celler per obtenir un vi d’alta qualitat. Pel que fa al camp els reptes són importants per mor de les condicions climàtiques extremes que ja comencen a ser habituals.
Com a reptes en la gestió del sòl està dotar-nos d’eines que ens permetin trobar una bona convivència entre les cobertes vegetals i el desenvolupament de la vinya. Per això cal allunyar-nos de les solucions “absolutistes” del sí o no respecte a la coberta. Per poder decidir el tipus de coberta vegetal a desenvolupar cal tenir dades objectives del balanç d’aigua/carboni al sòl. En aquest sentit, l’espècie triada i la temporalitat (coberta vegetal versus coberta temporal) dependrà del tipus de sòl que tenim (capacitat de retenció d’aigua), pluviometria, capacitat de regar i objectiu productiu del celler. Des d’APAEMA, a través d’estacions de sondes de monitoratge d’aigua al sòl, fa dos anys que treballem en aquest sentit.
Els reptes sanitaris són també molt importants. Per una banda, tenim problemes greus com els fongs de fusta i la Xilel·la. Ambdues malalties són vasculars i arriben a col·lapsar molts ceps. Ara com ara no hi ha tractament per aquestes malalties i la seva convivència amb la vinya demana aplicar mesures agroecològiques efectives: poda racional, correcta gestió del sòl (coberta, matèria orgànica i reg), fertilització orgànica…
Per altra banda, tenim una sèrie de plagues i malalties que compliquen la gestió sanitària de la vinya, però que, més o menys, tenen estratègies prou contrastades que permeten tenir un producte d’alta qualitat.
Entre les malalties més importants hi ha el míldiu, cendrada i botrytis. Les tres malalties són històriques a les illes i tenen més o menys afectació en funció de la meteorologia de l’any. En aquest sentit, el seguiment de models de predicció a partir d’estacions climàtiques (actualment en tenim diferents punts a les illes) permet racionalitzar els tractaments a realitzar per a cadascuna d’aquestes malalties.
Entre les plagues més importants hi ha la cotxinilla, el mosquit verd i, cada cop més, Cryptoblabes (corc que afecta el raïm). Pel control de la cotxinilla és important afavorir la presència de fauna auxiliar a través de tanques vegetals i/o cobertes diversificades. En cas que el control biològic sigui insuficient, els tractaments amb polisulfur o olis (minerals o vegetals) a sortida d’hivern tenen bon efecte de control. El control del mosquit verd és el que resulta més complicat, ja que la fauna auxiliar té una eficàcia molt limitada i l’enorme mobilitat que té l’insecte fa molt difícil que els controls a base de tractaments tinguin efectivitat i, sobretot, persistència. És la plaga que té un control més costós (econòmicament parlant) i “menys agroecològic” en vinya: l’única alternativa que tenim, de moment, són els tractaments preventius amb caolí o olis cítrics i els tractaments més específics a base de piretrines naturals. Com dèiem, però, el nombre de tractaments que s’ha de realitzar per a tenir èxit en el control és elevat. Per acabar, parlar de la creixent preocupació pel microlepidòpter Crytoblabes: el dany que provoca és a través de la seva larva (la papallona posa l’ou en el raïm i en eclosionar la larva s’alimenta de diferents grans de raïm). El dany és directe en alimentar-se de diferents grans, però, sobretot, és indirecte, ja que és un focus principal d’entrada de malalties fúngiques com la botrytis. Des de la Conselleria s’estan fent diferents proves per valorar l’eficàcia del control biològic, la confusió sexual i/o tractaments en el màxim de presència de larves.
Només destacar una darrera problemàtica que és la creixent població de tudons a les illes que està comportant pèrdues del 100% de producció a Formentera i Eivissa (on es veuen obligats a posar xarxes antiocells) i pèrdues molt altes a algunes finques de Mallorca i Menorca.
