A l’article corresponent al mes de desembre, publicat a l’Agenda d’agricultura ecològica 2020, parlàvem sobre la necessitat d’experimentar un bot d’escala en la producció i el consum agroecològic. Aquesta passa endavant era causada per l’increment de demanda de producte eco fresc per part de grans consumidors (escoles, hotels, supermercats), en paral·lel a la instal·lació o reconversió de nous hortolans. Va ser per això que posàrem en marxa el projecte pilot “Nous mètodes en producció d’horta ecològica”, iniciat durant l’any 2020 i que compta amb el finançament de FOGAIBA, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el fons FEADER.
El projecte en qüestió ho desenvolupa APAEMA en col·laboració amb la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), la qual, durant el confinament provocat per la Covid-19, va conformar una nova secció d’horta integrada per una dotzena de pageses i pagesos ecològics dedicats a l’hortalissa i fruita. Associats per explorar horitzons en col·lectivitat i nous canals comercials, amb la voluntat de sumar esforços i seguir apropant els aliments ecològics i locals a més persones de l’illa, són majoritàriament finques familiars o de dimensions petites, que alhora segueixen combinant la cooperativa amb els seus models de venda directa; i d’altres mitjanes que volen especialitzar-se i produir volums més grans. El pilot permet comptar amb una persona qui coordina els productors i supervisa la qualitat, mentre que Arreu SCL aporta el suport tècnic per a la planificació de cultius, els itineraris tècnics i les visites periòdiques de seguiment a camp.
En la planificació de cultius, tècnics i productors defineixen uns objectius de temporalitat i quantitat setmanal de cada hortalissa. La temporalitat és la més allargada possible segons el clima i les possibilitats de les finques, així com de les infraestructures de conservació. La quantitat setmanal es calcula d’acord amb la previsió de vendes, fruit d’una estimació del mercat, cercant una relació de confiança amb els clients. Els cultius es trien amb criteris tècnics i segons l’experiència i la motivació de cadascú. La majoria ja treballen amb els seus models de producció i venda, per tant planificar dos o tres cultius per pagès i temporada és raonable. Segons el llistat de plantades, la comanda de planter per encàrrec es coordina amb els planteristes. Escollim varietats locals per qualitat i cultura gastronòmica, i també varietats comercials per quantitat i demanda. Amb el consens final, s’elabora la planificació de cultius en dues temporades (primavera-estiu i tardor-hivern), on es tradueix la producció setmanal objectiu de cada cultiu en un llistat de plantades escalonades. Finalment, cada pagès executa la planificació de cultius en vistes d’assolir una temporalitat i un rendiment òptims.
No és un camí fàcil. Els retards en la plantació, una baixada de rendiment o una qualitat poc estàndard o inadequada són tres possibles problemes que poden afectar el pagès i també a la mateixa cooperativa, la qual s’abasteix de productes locals i s’ha d’assegurar la viabilitat d’una oferta comercial. La comercialització és un dels eixos centrals del model cooperatiu de PEM, dona lloc a debats interns i depèn dels clients i els preus de venda acordats, en un context de pressió de mercat globalitzat i molt desequilibrat. Vendre producte fresc requereix experiència en el sector. És molt diferent el funcionament d’una cooperativa respecte dels models individuals, més artesans, ja que els clients tenen perfils variats i alguns estan viciats pel gran mercat. Els circuits dels vegetals són més llargs fins que arriben al plat, per això, a vegades és necessari estandarditzar certs aspectes, en un equilibri raonable. Tanmateix, segueix obert el debat sobre la comercialització, amb uns criteris d’economia social, justa i agroecològica.
Un any i mig després de la seva posada en marxa, emperò, l’experiència del projecte pilot és encoratjadora. Els pagesos que en formen part tenen ganes i força per consolidar aquest projecte com una alternativa transformadora, que els ajudi a complementar la viabilitat econòmica de les seves explotacions. Mostra d’això són els acords amb el supermercat cooperatiu Terranostra, la cadena Veritas i la important tasca per incorporar aliments eco als menjadors d’un grup d’escoletes i, més tard, a les set escoles de “Mallorca al plat!”.