Possibilitats dels cultius subtropicals a les illes

31 · març · 2023

La unió del nou escenari climàtic, les tendències de consum, alguns cultius tradicionals que s’han quedat ofegats pel mercat i tota la innovació dels darrers anys fa que sigui procedent estudiar les possibilitats dels cultius subtropicals a les Balears. Afortunadament, la situació no ha canviat tant per plantejar-nos el cultiu a l’aire lliure d’aquests (només per a l’alvocat, amb un article a l’agenda anterior) com si fóssim a una nova regió, però alhora és ben cert que el clima s’ha desplaçat el suficient per fer-nos alguns plantejaments.

Pel que fa al mercat i al consum, la fruita subtropical ofereix molts avantatges, però el que ens interessa primer és la viabilitat agrària amb les condicions que tenim avui dia. Al contrari del que es podria pensar, la gestió eco i la sanitat vegetal no seria cap trava amb els productes fitosanitaris autoritzats. I volem deixar clar que són cultius amb unes necessitats hídriques similars o inferiors a la fruita i horta d’estiu que acostumam a veure. La informació que ve va dirigida a aquelles finques i terres que reuneixen les condicions, i per això a les illes el seu establiment, tot i professional, també serà complementari i/o circumstancial. 

Mango: Les gelades de l’exterior per davall -2 °C el maten, pot suportar per poca estona els 0 °C. Necessita reg, però pot suportar períodes secs sense fructificar. Fructifica bé amb regs de 400 t/ha i més. Bona acceptació per consum intern. Ventall ample de varietats. S’adapta a les nostres terres, no es pot embassar l’aigua.  

Litxi: Arbre amb tronc de branques baixes. Cerca hiverns secs i freds amb estius càlids i humits. Pot resistir gelades lleugeres. Vol terres tirant a lleugeres, amb calç però no massa alcalines. Bones associacions amb micorrizes. Com la resta de subtropicals, vol aigua constant sense acumulacions. Fruita interessant baix hivernacle.  

Maracujà: Planta enfiladissa que viu uns deu anys. No tolera gelades ni vents freds. Necessita molta de llum per una floració adequada. També vol terra profunda que no embassi aigua, alerta amb l’excés d’argila, i pH àcid. Al moment de la fructificació no pot haver-hi temperatures per sobre 32 °C. Requereix unes 2.000 t d’aigua/ha i any, inferior a qualsevol hortalissa d’estiu. S’ha d’entutorar, en espatlera. Pol·linització manual. Fruita interessant baix hivernacle. 

Guaiaber: És més un arbust que arbre, no tolera les gelades. Terres fluixes, suporta bé les calcàries, bones aportacions orgàniques. Regs de 2.000 a 3.000 t/ha i any. Potser no tendria bon mercat intern.

Xirimoia: Arbre potser massa delicat: no tolera cap gelada, ni excés de sol, ni terres argiloses. Necessita pol·linització manual. Reg d’unes 3.000 t/any.

Pitaia: Cactàcia rastrera i prou ramificada. Prefereix terres franc-arenoses, amb bona càrrega orgànica i pH lleugerament àcid. Requereix molta de llum tot i que a l’estiu pot arribar a cremar. És ideal per interior d’hivernacles amb un 30% de malla. Per res li pot arribar una gelada. Vol períodes secs combinats amb reg a l’època de floració. Necessita un sistema de tutoratge resistent. Convé pol·linitzar a mà. Rendibilitat dubtosa per la qüestió comercial.

Carambola: Arbre no gaire gros. Necessita humitat ambiental. Per davall -2 °C mor. Requereix insolacions elevades. Terres àcides, ben femades, fluixes. Fruit que crida molt l’atenció. És la subtropical amb majors requisits d’aigua. 

Lucumo: Arbre alt prou adaptable a l’argila que també resisteix temporades seques. No saturar d’aigua la terra. La recollida pot ser dificultosa per mor de ser arbres alts. No hi pot haver risc de gelades. Fruita de gust sorprenent.

Papaia: Dins hivernacle pot funcionar bé. Esquivar les gelades i els vents freds. S’adapta bé a les nostres terres. Pol·linització manual. Requereix unes 2.000 t/ha i any de reg, de forma constant per tenir la terra permanentment humida.

Longan: Arbre alt, com els altres vol terres àcides, arenoses, fluixes, orgàniques. Marcada alternança. No hi pot haver períodes de sequera.