L’entrevista al soci

A forvaila tot segueix el seu curs habitual. El camp és aliè a pandèmies, a caigudes de borsa o a noves normalitats. Però, com ja vam veure amb la borrasca Glòria la manca de sobirania alimentaria a ca nostra, comença a crear preocupació. Sembla que ara ha explotat un interès general en consumir local. Els pagesos ecològics que fa anys cercaren alternatives directes de comercialització, i sobretot aquells que fan venda a domicili, han rebut una allau de clients per mor del confinament. És el cas del nostre soci Pere Mindona, de la finca de Can Delomo d’Algaida. Que tot i no tenir ni un minut per coses que no siguin atendre l’hort o les paneres que reparteix ens fa un forat i ens deixa entrevistar-lo uns minuts per telèfon.

Qui hi ha darrere de Can Delomo?

Som en Pere Mindona, d’Algaida. Fa uns anys vaig posar un petit hort familiar a casa que s’ha anat engrandint amb un parell de finques contigües a la mateixa explotació, que no estaven ben preparades però que les hem anat condicionant. Amb el temps he arribat a trobar un altre terreny a dins Algaida, amb aigua, i llavors tres quartons més de finques on hi ha un pou d’aigua de vena, que no és el millor per fer hort, però ja més les arregl amb tot això. També he començat a sembrar fruiters i tenim porcs, del que en treim el profit sobretot del fems.

Quin tipus de venda fas?

La venda que faig majoritàriament, en aquests moments, és el servei a domicili, que ha incrementat molt degut al confinament. Em dedic a l’horta. No m’havia plantejat el tema dels fruiters perquè pensava que era una cosa on no hi podria arribar, que se’m faria gros, però vaig provar de sembrar un parell de kiwis i d’alvocats i veig que més o manco van bé. Per això he estat preparant una finca on vaig sembrar els primers i la idea és sembrar-ne més, perquè és una finca que per ventura té les condicions que poden permetre un òptim creixement, ja que està un poc arrecerat i és el que aquests arbres tan delicats necessiten.

A quanta gent reparteixes ara? 

Jo feia entregues a Algaida i Pina i ara faig també Llucmajor, Randa i Montuïri. De gent he perdut el compte, s’ha incrementat molt, però molt, que jo diria fins a un 200%. Faig un parell de dies només Algaida i Pina, que és allà on tenc més gent. Així repartim un poc les comandes. Llavors dedic un dia a cada un dels altres pobles. També procur els caps de setmana mirar de sembrar, perquè amb tot això ens està agafant el carro i es fa difícil poder abastir tot aquest col·lectiu de gent, sobretot per un nouvingut en aquest món, com sóc jo, que tampoc estava preparat per tant de volum.

Com ho fas per arribar a tot?

Fa uns mesos vaig començar amb un programa de voluntariat. Des de desembre tenc una al·lota que havia d’estar fins passat l’estiu i m’ha anat molt bé. Ella nom Raquel i durant aquest confinament hem fet feina a les totes i ho estam tirant endavant. Fora ella no hagués sortit res bé. Dins el món de la pagesia dues mans fan molta feina però quatre en fan moltíssima més.

Tenc entès que també abasties menjadors escolars, no?

Això va ser que ells van venir a cercar-me a jo. Són una gent que han confiat amb mi i que tenien ganes de tenir aquest producte ecològic. Llavors, també perquè som del mateix poble, de manera que és un producte súper de proximitat. Hhem adaptat els preus a la mitja que poden mantenir ells. Per ventura amb uns altres preus no hagués pogut ser però hem mirat de fer l’esforç.

Almanco deus haver pogut reconduir aquesta producció per als nous clients.

Em pensava que tot el que tenia preparat pels menjadors m’ho hauria de menjar jo i al final mira, la cosa ha anat com a bé. Hi ha molta sortida per a la producció que tenc. Una de les coses que ha anat molt bé -no vull dir només durant el confinament sinó que per ventura un poc enrere ja n’havíem començat a parlar- és el tema de la cooperació, el suport mutu amb els altres pagesos. Ja en feia un poc i ara en faig tota la que puc. Procur que ens donem una mà mutua entre els pagesos d’aquí. Em va molt bé, perquè a mi totsol m’era impossible abastir la demanda que tenia i fora aquesta gent, de l’Eco-Llonja, no hagués pogut tenir el ventall de productes que tenc. El que m’han demanat moltíssim és fruita: amb aquest confinament, clar, la gent vol que li arribi de tot a casa. Per això he hagut de complementar la meva producció amb la compra de fruita a una distribuidora que en duu de defora, i ells cada dia també em vénen a cercar género meu. Complementar amb producte d’altres pagesos és bàsic, no hi ha cap pagés, almanco de la meva categoria que tengui de tot, és molt difícil, i entre tots miram de fer-ne un de bo.

Et demanen més que sigui local o ecològic?

La meva línia és totalment ecològica, si no els importés ho podrien demanar a un altre. Per tant si m’ho demanen a jo, és per qualque cosa. De totes maneres, el fet puntual que crec que ara mos fa que comanin més és que puntualitzam que la gran majoria és producte local. Crec que ara hi ha una tendència més alta cap al producte local que cap al producte ecològic. Si és ecològic i local encara millor, però crec que ara és cerca km 0. El producte de proximitat és una cosa que està a l’alça.

Aquest interès pel producte local venia creixent d’abans o ha estat arran de la COVID-19?

Fa estona que em dedic a fer repartiment a domicili i això anava creixent tira a tira. Però amb el confinament molts n’han sortit beneficiats. Ara nosaltres hem de fer l’aposta de fer les coses bé, de donar-mos a conèixer amb productes vistosos i de qualitat, i que la gent, quan hagi passat d’això, no s’oblidin de nosaltres, que tenguin un bon record i continuïn confiant amb el que estam fent.

Teniu por de perdre molta gent? Sembla que tothom té pressa per tornar a la normalitat.

En perdrem, això és evident. Tota la feina que feim ara i que quedi estarà bé. Mai hem tengut una oportunitat com aquesta de mostrar-mos i que la gent confiï amb la producció local. És un moment essencial, d’aquells d’ara o mai. Hem d’estar desperts, actius. Hem de proporcionar tot allò bo que puguem, perquè la gent no ens oblidi. Tot i que no tenc gens de temps de xerrar amb gent, alguns m’ho han comentat, que els agrada i que és molt còmode rebre les caixes a ca seva i que continuaran quan passi això. Ara, també estam duent un desbarat total d’horaris, i quan això passi ens haurem d’adaptar a uns tempos perquè si la gent ho vol a casa, els hi de trobar, i quan tothom torni a fer feina serà una altra història.

A més que ara hi dedicau moltes hores no? Quan passi una mica la tempesta podreu recobrar un poc de qualitat de vida.

Per jo la qualitat de vida és fer de pagès. És una feina molt guapa i honrada que si t’agrada passes gust. Ara més que mai passes més gust que la gent pugui aprofitar el teu producte, i això hi ha gent que t’ho agraeix… i, ostres, a mai m’havien agraït dur els meus productes a una casa.

• 

• 

Abans feies una altra feina, no?

Feia d’educador a una escola. Tenia clar que volia fer això, ho anava projectant. També va ser perquè tenc dos nins petits i per estar més temps a casa, que abans em passava més temps fent feina que… –fa una pausa– bé ara també però almanco som a ca nostra! (riu)

Però tu tenies experiència prèvia?

Al major no. Això és totalment diferent, pots haver fet hort a ca teva però no té res a veure. És un altre sistema, has de sembrar més, tot l’any i has de mantenir una producció estable. El que he fet és demanar ajuda i consell a gent amb experiència, va bé trobar un planterista que et faci la planificació i amb el temps vas vegent el que fas bé i el que has de millorar. Som un nouvingut i cada dia n’aprenc, no em surten les coses a la primera i m’he d’aguantar, qualque pic. 

Quin consell donaries a algú que vulgui fer aquest procés cap a la professionalització?

La professionalització és dura i complexa, perquè ho has de tenir bé. S’han de tenir clares les coses. Si es pot s’ha de tenir terra, perquè llogar és quasi impossible, i s’ha de mirar de tenir un tipus de maquinària o el que sigui. Només amb voluntat per arrancar un projecte d’aquests no basta. Però qui s’hi vulgui dedicar de veres amb les coses ben plantejades i ben estudiades, endavant! Ara és un bon moment i ara se’ns valora i per ventura no estam tant a la cuneta com altres temps.

Quina valoració fas d’APAEMA?

La col·lectivització és una cosa que sempre ha anat bé i s’ha de seguir potenciant. Des d’ajuda en producció, tant sigui amb maquinària, distribució o comercialització. Un bon exemple és l’Eco-Llonja. És complicat que els pagesos ho facem tot nosaltres i és una cosa molt bona que a través d’una xarxa com APAEMA es puguin tirar endavant projectes col·lectius com aquest. Totsols per ventura no hauríem fet res.