Diuen i sabem que en aquesta vida moltes decisions no les prenem, no tenim opció d’escollir. Per sort, hi ha situacions en els quals sí tenim tot el poder de triar un camí o l’altre. Ser cooperativista és una elecció personal, lliure i voluntària que denota un perfil solidari en qui l’adopta, perquè decidir ser membre d’una cooperativa, significa posar l’interès comú per damunt de l’individual, ser un més entre els demés i voler fer el camí triat acompanyat.
Totes les cooperatives del món, siguin del sector que siguin, comparteixen una sèrie de principis o valors: Adhesió voluntària i oberta, Gestió democràtica per part dels associats, Participació econòmica dels associats, Autonomia i independència, Educació, formació i informació, Cooperació entre cooperatives i Interès per la comunitat. Si ens cenyim al sector primari, tal volta creure i professar aquests valors, més enllà de la reafirmació de ser una manera de veure i viure la vida, sigui també una necessitat. Un pagès o una pagesa en solitari, és molt poc per a alçar la veu i reclamar els seus drets, per a lluitar contra les inclemències del temps i la burocràcia, per a fer-se sentir i demanar el que li pertoca.
En mallorquí deim que “una mà renta l’altra i les dues la cara”, o sigui, la feina en col·laboració és necessària i més profitosa. Això és el que feim des de Cooperatives agro-alimentàries Illes Balears, cada cooperativa és una empresa on manen els seus socis i nosaltres les representam a totes i vetllam pels interessos d’aquests socis, que en el fons, són els interessos del sector agroalimentari. Nosaltres parlam i actuam en plural en la recerca del bé comú.
En una època convulsa i de constants canvis en tots els àmbits i sentits, on les unions, fusions i coalicions són el pa de cada dia i regeixen l’economia, les finances, el transport, l’energia, l’habitatge… per tant, afecten la nostra vida, ser cooperativista no és una idea romàntica hereva dels “pioners de la Rochdale” que s’auto imposaren unes normes d’actuació que han esdevingut els principis del moviment cooperatiu, és una realitat inclusiva on la suma beneficia més que la resta. Els cooperativistes som com una paret seca: una pedra aguanta l’altra i totes fan la paret.
El 2020 ens va dur la pandèmia que va sacsejar els fonaments i les estructures, la població però, es va girar cap al sector primari i ens vàrem convertir en estratègics, bàsics. Hom s’adonà que poden viure sense luxes, però no sense menjar i aquí, a unes illes, el temor a la dependència va posar en valor el producte fresc, ecològic, de proximitat. Tot just començar el confinament, les cooperatives varen respondre. Amb la doble voluntat d’oferir un servei i donar sortida a la producció que es faria malbé davant el tancament d’hotels, restaurants i cafeteries, varen sorgir les cistelles de producte local servides a domicili, sense cost afegit. Cooperar i destacar l’ interès per la comunitat no ens va costar, perquè ho duim enregistrat als gens, som cooperativistes i volem continuar essent-ho.