Quan ens trobam amb Patrícia González ens ofereix aigua perfumada amb fonoll, llimona i, mai millor dit, amb altres herbes. És una proposta casolana per a l’ocasió, directa, senzilla, refrescant, ideal per iniciar la conversa quan el sol ja cau amb severitat en aquesta finca propera al poble de Vilafranca, on ha vingut a collir flor de camamilla per a la seva producció. Ella és la creadora de Mima Terra, que es presenta amb el lema “Infusions mediterrànies úniques de Mallorca”. Patricia procedeix de l’Uruguai i es va instal·lar a Mallorca fa vint-i-tres anys. En el seu lloc de procedència la paraula “te” no es refereix només a una infusió de l’herba del te, assoleix tot allò a què en el nostre context seria una infusió. La seva proposta són les mescles, el que sovint s’anomena amb l’anglicisme blend, combinacions d’herbes i espècies que poden assolir gran complexitat i on és important no fer massa curt ni massa llarg: l’equilibri és fonamental. Tot això, com és segell d’identitat en l’òrbita d’APAEMA, a partir de plantes cultivades amb maneig ecològic i amb un tracte artesanal del procés que afegeix valor i qualitat al producte.
Què és un te per a tu?
Per a mi, un te és una beguda feta amb aigua calenta, a noranta graus més o menys, on aprofites herbes -pot ser la mateixa planta del te- flors i potser espècies. Això és un te per a mi, perquè és el que és allà d’on venc jo, de l’Uruguai. Aquí, el te s’identifica més amb la infusió de la planta del te, que ve del Japó, Xina… Al que jo dic te, en aquests llocs, o aquí mateix, se li diu infusió perquè no té teïna. Per jo, un te són tant les infusions com els tes. Per això, si mires la història del meu projecte, la meva primera marca va ser “Mallorca te”, que no vaig poder registrar perquè ho tenia agafat una empresa de Madrid. Llavors vaig estar un any cercant la nova marca, “Mima Terra”. Per què aquest nom? “Mima” és estimar la terra; i “Terra” és terra en català, italià… I Mima du el nom dels meus tres fills, Mia, Miguel Ángel i Mar. Les tres fulles del logotip també són per ells.
A banda del teu projecte empresarial, a quines experiències vitals et transporten les infusions?
Em duen als meus orígens. Mima Terra va començar quan el 2013 vaig anar a viure al camp i vaig començar a reprendre el costum de fer infusions de les aromàtiques i flors que tenia, amb pètals de rosa, cítrics o del que trobava. Des de llavors, cada matí tall les fulles de manera intuïtiva, les que necessiti, i em faig la meva infusió. De vegades, em prepar un mate, però amb aigua que també du aquestes herbes. Per a mi, la infusió, el te, em du a la calma, a la llar, a relaxar-te, a sentir-te millor. Justament això és que vull transmetre a través de les meves infusions.
Procedeixes d’un lloc on aquest consum d’infusions és molt comú?
Efectivament. Venc de Piriápolis, al sud de l’Uruguai, on el mate, per exemple, el prenem des de molt petits amb els nostres padrins, que ens hi posen sucre perquè ens agradi més. És el te de les cinc per als nins, que potser és una influència anglesa, li diuen un mate cuit, una infusió d’herba mate dolça que també es dona als nins en els col·legis o a les acampades. Per a la població en general abans no era gaire comú prendre te verd, als matins o en aquest te de les cinc, ara potser ho és més, el més habitual eren el te negre i el mate, i les infusions de les herbes locals. Una d’aquestes herbes, molt típica, és la Marcel·la, de la família de l’Helichrysum, com una camamilla. I l’Herba Lluïsa, no cal dir-ho, tan present als meus tes, que és originària de Sud-amèrica, del Con Sud. És cultiva molt a Paraguai, i a l’Uruguai n’hi ha per tot, sempre estàs rodejat d’Herba Lluïsa. Es mescla molt amb el mate, és una de les herbes que més es consumeix.
I com passares de ser consumidora d’infusions a ser-ne productora?
Foren dues coses, primer, el retorn al camp, abans vivia a Palma i vaig voler que els meus fills visquessin en contacte amb la naturalesa, que trob molt important per estimular els sentits, la creativitat, i per aprendre de la naturalesa. Allà vaig reconnectar amb aquell món meu de les coses saludables. I em va passar una cosa curiosa, després que em duguessin uns sobres d’una infusió de fruits vermells d’una marca anglesa molt famosa. Se’m va acudir rompre aquell sobre damunt la taula i vaig veure la mescla vermellosa amb bolletes blanques. En vaig provar una i vaig comprovar que eren potenciadors de sabor i edulcorants químics. Això va ser la gota que va fer vessar el tassó. Vaig decidir que havia de fer alguna cosa, no només per la meva família i jo, sinó pels altres. D’allà sorgeix aquest projecte. Vaig començar a tenir cada vegada més aromàtiques al meu jardí. Quan encara no en tenia moltes, el que feia era perfumar amb herbes el te verd, el negre i el roibos, sense essències, sense olis i sense químics, tot natural. A mesura que vaig tenir més herbes, vaig crear la meva línia d’infusió mediterrània, que és amb el que tenc més experiència i el que més m’agrada fer. És una línia molt cosmopolita, no només són les herbes locals, sinó que inclou pinzellades d’espècies, d’algun ingredient que aquí no és comú, però que té a veure amb el meu paladar. El paladar de les persones del món del te, el gurmet del te, és molt viatger, i sempre valorarà els sabors, els matisos… per això els meus blends són molt gastronòmics.
Per tant, podem dir que les teves mescles abasten el Mediterrani de nord a sud i d’orient a occident.
Exactament. He tengut la sort de poder dedicar deu mesos a un viatge acadèmic en què visitàrem trenta països. Vàrem tocar tots els continents, excepte Oceania. Vàrem tastar menjars, captar les olors… arribes a identificar l’aroma de cada ciutat. De què fa olor, per exemple, Istanbul, és una cosa que et queda fixada. Per això m’agrada fer blends inspirats en llocs, concebre un blend és com dissenyar un projecte d’arquitectura. I dissenyar el pot que l’ha de contenir és com fer-ho amb un edifici. Totes aquestes referències són perquè fa vint-i-tres anys que faig feina en arquitectura i establesc paral·lelismes. Però cada vegada faig més feina en els tes perquè és més saludable per a mi.
Recapitulant, vens d’aquell entorn uruguaià on les infusions són molt comuns, però acabes desenvolupant línies mediterrànies. Com has integrat el Mediterrani en tu i en la teva feina?
Fa molt temps, jo ja deia que adorava el Mediterrani sense conèixer-lo. El meu primer contacte físic va ser en un viatge en què vaig començar per Grècia, vaig visitar les illes, la part que arriba fins a Istanbul, i llavors la costa d’Itàlia, la francesa, i després a Mallorca. En aquest recorregut vaig continuar tastant menjars típics i veient que les aromàtiques que faig servir són presents en els jardins de tots aquests llocs. Em demanava per què anem tan enfora per preparar infusions o tes si tenim tot això al nostre abast. Això fonamenta aquest projecte, emprar les herbes del nostre entorn. Jo macer el coneixement d’aquestes terres, però recorda que a l’Uruguai tenim una mescla de cuina italiana, espanyola, francesa… els meus pares eren cuiners i inconscientment sempre vaig estar en contacte amb aquesta gastronomia i els seus condiments, sempre va ser part de mi.
Arribats fins aquí, evoquem una experiència ideal amb una de les teves infusions, en una estació de l’any i en un lloc. Què ens proposaries?
El lloc seria un jardí mediterrani; l’estació, primavera, i el te, clar, “Jardín Mediterráneo”.
Què du “Jardín Mediterráneo”?
Nou ingredients: base d’Herba Lluïsa, fonoll, tem, melissa, lavanda, romaní, sàlvia, anís dolç i camamilla.
Quan crees una mescla com aquesta, com trobes l’equilibri entre totes les herbes i en fixes la proporció de cada una?
Un blend ha de ser un equilibri perfecte entre aroma, sabor i aspecte visual, de textura i colors. Trobar el punt em surt per naturalesa i em diverteix. Ho faig des de fa molts anys, quan encara no tenia aquesta empresa i em feia els blends a casa comprant distints tes a teteries. Per a “Mima Terra” vull emprar les meves pròpies plantes. Pens que si tu fas el teu menjar i la teva beguda amb els teus recursos, saps exactament el que consumeixes i quin tracte se li ha donat. Actualment, ens arriben coses tan processades, que no saps molt bé són.
Parlem del procés complet, que passa des de la collita a què tens ple l’envàs?
Hi ha molts filtres per aconseguir el millor resultat. La primera passa és la recol·lecció, com que la faig a mà, ja estic eliminant tot allò que no val. Seguesc les llunes, un sistema mil·lenari que he posat a prova i he comprovat que és el que s’ha de seguir. Si recol·lectes en lluna minvant o al matí, l’assecament és més ràpid i les propietats són millors. L’assecament el faig natural i, després, si es tracta de triar fulles, les restes les separ per emprar-les per altres coses. Per exemple, amb un ceramista estam mirant de fer el color de les peces amb les cendres d’aquestes restes. Posteriorment, quan talles o mescles, també apliques filtres perquè continues triant el millor, per això la qualitat que aconsegueixes al final és molt potent, en cada capa elimines el que no interessa. Això no passa en les mescles fetes a màquina i triturades on tot va cap a dins.
A part del producte, necessites un logotip i un envàs que et distingeixi. Com has creat la teva imatge de marca?
Vaig començar amb unes etiquetes impreses per jo mateixa a ca meva i bossetes típiques de te de materials molt bons, específics per a infusió. Però després vaig pensar que si cuides tant tot el procés també has de cuidar el producte quan ja es pot consumir i vaig passar als pots simplement perquè les plantes s’hi conserven millor, i el pots reutilitzar. L’etiquetatge i el disseny ara el faig amb el meu dissenyador, és part del procés creatiu. Cada blend té el seu disseny, el seu color, i m’encanta quan disseny un blend exclusiu per altres empreses i crear una imatge adequada.
Així, fas feina per altres empreses?
Faig feina per a hotels, n’hi ha que tenen el seu blend exclusiu.
En el mercat generalista predominen la producció industrial, les bossetes, el producte capolat i les capses de cartó. Com és el món de les infusions en el món que tu et mous? Quin és el seu públic i els seus punts de distribució?
Imaginem que jo no en sé gaire de te. Què fas? Vas als sobres, no li dones més importància, és el més ràpid. No hi ha connexió amb el ritual del te. Però en algun moment connectes amb aquesta beguda, el teu paladar va evolucionant i demanes alguna cosa millor. Comences a cercar edicions limitades, blends, el que sigui… i entres al terreny dels tes gourmet, i aquests han de ser de fulla sencera. La fulla del te o infusió s’ha de poder moure a l’aigua, tornar a la seva estructura inicial, cosa que indica que un te és de bona qualitat, perquè la fulla torna a ser quasi com en el moment que l’agafes. És un dels indicatius d’un bon té, a més dels aromes o el color. I quan entres en aquest món de la fulla alliberada, no tornes a l’altre. Quan connectes amb el ritual, comences obrint el pot o la bossa, despertant l’aroma, vas amb compte amb l’aigua que empres, amb les temperatures… Comences a tenir cura de l’entorn per a aquest ritual, perquè no és el mateix un tassó de cristall, una tassa de porcellana, la tetera de ferro o la de cristall feta a mà… és tot, és el ritual del te. És recuperar el teu temps per recuperar la teva infusió.
Anem allà on comença tot, a la terra. Quines varietats empres?
Tot parteix d’un jardí amb les varietats comunes de tot el Mediterrani. Si he triat l’herba Lluïsa no només és perquè és originària de Sud-amèrica però, sinó també, perquè és una de les plantes que pots consumir en grans quantitats i no t’afecta, amb les altres has de tenir mesura.
Quina complexitat té cultivar aromàtiques?
Es tracta d’estar-hi damunt. No és que necessitin molta atenció, com et demana una tomatiguera o una cosa així, però els has de tractar amb afecte, i quan més els dones més et donen elles.
Com els impacten els efectes del canvi climàtic?
Les plantes s’adapten, som nosaltres que els hem d’observar i entendre com ho fan. Estan experimentant canvis radicals que he notat de manera molt accentuada els darrers cinc anys. He vist canvis importants en la floració, l’aspecte de les fulles, sempre relacionat amb la intensitat del sol i la manca d’aigua, perquè l’accés a nutrients, per exemple, no és el problema.
Això t’ha fet canviar dinàmiques?
Sí, aquelles que estaven molt estructurades entre els nostres avantpassats. Ara hem de deixar-nos dur per aquests canvis i connectar amb la planta, ella ens diu quan hem de tallar la flor, encara que no sigui en la data que abans era habitual.
Per què és important produir en ecològic per a tu?
És el més respectuós amb nosaltres mateixos, amb les plantes, amb la terra, és una manera d’estar en sintonia. Però hi ha tanta demanda que suposa un repte molt important amb la producció ecològica, per poder donar-li resposta. Per això límit la presència del meu producte allà on se li dona valor, si no seria a tots els llocs, però suposaria passar a un concepte quasi industrial. Jo vull estar allà on es valora la feina artesanal, el que s’ha fet amb cura i on es valora el ritual de la infusió vertadera i la connexió amb la naturalesa, amb l’origen.
Per què ets sòcia d’APAEMA i quins reptes creus que hauria d’assumir l’entitat?
La unió fa la força. Pens que potser hi podria aportar visions globals perquè he participat en cites internacionals importants. APAEMA m’ha donat suport per ser present a ORECA o BIOFach, però hem de fer més força. Enguany seré a la Diada Ecològica, la idea de fira nocturna m’agrada. Des d’un punt de vista crític, crec que el que falta és aprofundir en una visió global, en l’àmbit internacional. Hem d’explorar, dur informació i adaptar-la al nostre territori, no estar en la bombolla de l’Illa. Crec que les empreses s’haurien d’obligar a ser presents almanco a una gran fira internacional cada any, és una escola per millorar.
