Arrancam aquest nou espai web pels nostres socis. Cada mes publicarem una entrevista a un soci/sòcia d’APAEMA; per tal d’apropar la seva feina i la seva experiència a la resta de membres de la nostra comunitat. Començam amb la sòcia número 71 que a més és membre de la Junta Directiva, na Mireia Oliver, algaidina de socarrell que ens rep en plenes festes de nadal al Celler Can Majoral.
Quina és la vostra història?
Can Majoral és una empresa familiar que va començar l’any 79. Anteriorment, el meu padrí ja feia vi per casa seva, i la meva padrina sempre tenia una bóta per vendre; però no feien vi per comercialitzar. I fa quaranta anys mon pare i els seus germans s’engrescaren una micona més dins el món dels vins: començaren a anar a cursos, a estudiar aquest món i van veure que els hi agradava. A poc a poc van anar muntant Can Majoral. Des del principi tenien clar que volien fer agricultura ecològica perquè coneixien un productor ecològic català; que és qui els va guiar una mica a entrar per aquí. Al principi era una cosa molt rara això de l’agricultura “eco”. No s’entenia molt perquè era el que s’havia fet tota la vida i en aquell moment es va posar molt de moda tirar molts de productes, però ells no van trobar-ho necessari.
I quina és la teva història?
Can Majoral té la mateixa edat que jo, 40 anys. Jo realment volia estudiar geologia, pels volcans, però vaig veure que a Mallorca molt de futur no tenia amb aquest tema [riu], i finalment vaig estudiar geografia que és una cosa que em va encantar, vaig disfrutar d’estudiar-la! Però… en acabar, una amiga, na Bàrbara Mesquida Mora (que també té un celler), em va estirar per anar a estudiar enologia a Catalunya, i l’any 2002 partirem. Vaig estar uns anys fent feina allà i no vaig tornar tot d’una perquè trobava que tornar sempre podia tornar. És important trobar experiències a fora i conèixer nous mons. Vaig aguantar el temps que vaig poder, perquè aquí necessitaven qualcú més i vaig tornar al 2006, a mitja jornada. Seguia fent feina a Barcelona -a un celler i a l’escola d’hostaleria-, cada setmana viatjava. Això ho vaig fer durant 4 anys, fins al 2010 quan vaig incorporar-me al 100%.
Ara t’he de deixar un moment…
[Arriba un home amb uns barrals de vi buits i na Mireia l’atén. A Can Majoral, a part de vi embotellat, disposen de vi a granel i per na Mireia és important, ja que es genera una relació personal amb els clients. Els sent fer una mica de xerradeta. Tenir vi així “fa que molta gent del poble que compraria vi barat al supermercat vengui aquí”, m’explica, “un pot pensar que el vi a granel té una qualitat més baixa que el vi embotellat” i exclama: “però són ben sibarites, eh!, si un any varia una mica, t’ho fan saber tot d’una!”]
Conta’m el que teniu sembrat.
Nosaltres tenim una finca amb 18 hectàrees de vinya i després tenim garrovers (enguany n’hem sembrat bastants), ametllers, oliveres i feim cereals. Tot ecològic. Això ho venem, però nosaltres vivim realment del món del vi, la resta és per conservar la finca. La finca són unes 60 hectàrees més o manco i té bastant de bosc, però la nostra empresa o la nostra forma de vida és el món del vi, punt i fi.
Quantes persones sou fent feina?
Tenim tres treballadors en vinya i al celler som el meu cosí, una al·lota i jo. Això durant tot l’any, verema inclosa. El que feim en verema és organitzar trobades amb amics cada cap de setmana. Feim una veremada nocturna, on venen unes 200 persones, i després en feim de diürnes els tres caps de setmana de setembre i venen unes 80 persones. És com una festa. Però clar, tot això no seria possible si no hi hagués una família darrere, per tant, perquè puguin venir 80 persones a veremar tots els de la família hi som a darrere i estam implicats. Durant la setmana veremam la família -i si ve qualque amic- però no contractam ningú, perquè de tota la vida -i això ja ho fèiem des del principi- nostres hem pensat que en el món de l’agricultura és jo t’ajut i tu m’ajudes. Per exemple, avui dematí ja ha vengut un home que ve a veremar, a dir-me que dia 9 tenen matances i jo hi aniré a ajudar: és una relació de suport mutu. I vam començar així i així hem seguit. Realment ve una gentada i la gent que ve s’ho passa molt bé. Tothom em demana si no tenc por que no veremin bé, i al contrari!, venen amb tanta il·lusió i tantes ganes que els expliques com han de veremar i ho fan beníssim. Jo no em puc imaginar una verema sense gent. Quan la gent veu que un celler fa tantes festes et demanen si estàs bollat! [riu] perquè hi ha molta feina amb verema. Però compartir aquest moment que és molt important per nosaltres.
Pel que fa a la vinya, quines varietats teniu?
Devem tenir unes 15 varietats diferents. Quan mon pare va començar era un moment com de canvi, es creia que amb ses varietats autòctones de Mallorca no es podien fer grans vins, que si duien varietats de fora com el cabernet o el merlot podríem tenir vins de millor qualitat. Per això, mon pare va començar a sembrar varietats i varietats: Sirà, Riesling -que a Mallorca Riesling és una bogeria perquè la varietat no està adaptada a la climatologia- Viognier, etc. ell va sembrar moltes coses. I ara ja, els que som la segona generació, ens hem tirat més per les varietats autòctones. Pens que a vegades per arribar a conèixer el que tens tu has d’anar a fora. Ara sabem que amb les varietats autòctones d’aquí es poden fer coses molt bones i que estan molt adaptades al territori. Nostres com a què tornam als inicis, a sembrar coses d’aquí. I d’aquí de Mallorca tenim sobretot, de negres: Callet i la Gorgollassa i de blanques: Giró i Prensal. Des de fa molts d’anys el que feim també són experimentacions de varietats autòctones. A Mallorca hi ha bastantes varietats autòctones, unes 30, el que passa és que és molt difícil que el catàleg de varietats autòctones s’ampliï, és un procés lent.
Heu notat algunes conseqüències del canvi climàtic?
Això és un tema que em preocupa molt personalment. Li veig mala ferida. A nosaltres cada anyada ens canvia pel canvi climàtic. Sobretot hem notat afectes que no ens esperàvem. Pensàvem que cada vegada tendirem la graduació alcohòlica més alta i no és això. El problema és que la planta, quan tenim aquestes calorades en l’estiu, s’atura per estrès, i fa que després tenguis males maduracions i graduacions alcohòliques baixes -que això ja està bé-, però les maduracions són molt irregulars i les acideses molt baixes, i això ens afecta. Davant aquest tema, només pots actuar adapta’n-te al que hi ha. Ara bé, les varietats autòctones estan bastant més adaptades al nostre clima i a la variació del clima, que les de fora. Les varietats que pateixen més són, per exemple, les franceses: Chardonnay, Riesling, Viognier, etc. i les nostres accepten un poc més el canvi climàtic. També ens afecta si a l’hivern no fa fred, perquè les malalties no moren i moltes vegades la planta va tan desequilibrada que brota dues vegades. Els anys que no fa fred hem tengut molts més problemes. Això és de ses coses que ens afecten més i em posa nerviosa.
Heu fet algun canvi per adaptar-vos-hi?
Intentam generar pocs residus, tenim plaques solars per tot, reduïm energies de fonts no renovables, i fins i tot miram que tots els treballadors visquin a Algaida perquè no hagin de venir amb cotxe, però són coses que poden fer qualsevol finca. Nosaltres participàrem dins un projecte a nivell estatal que comprava les emissions de CO₂ de 10 cellers ecològics i 10 cellers convencionals; perquè hi havia el mite de què com els productors convencionals tracten amb productes de major duració han de passar manco el tractor i per tant emeten menys CO₂. Es va veure que no era cert i que els ecològics tenien menys emissions. A partir d’aquest projecte vam començar a canviar coses, per exemple, reduirem les passades dins la vinya a la meitat, en comptes de passar fila per fila ara passam un any si un any no. A Mallorca no pots no llaurar com fan a altres llocs, perquè no tenim prou pluja i hi ha una competència d’herbes brutal, però sí que pots anar alternant.
Perquè formau part d’APAEMA? Milloraríeu res?
Hi formam part perquè trobàvem que havíem de formar part d’una associació que promocionés l’agricultura ecològica i ja està. El CBPAE, actua com a certificadora i necessitàvem una associació per impulsar aquest món, per això hi som des de gairebé els inicis. Pel que fa al funcionament d’APAEMA, la gent que hi ha és bona i fa molt bona feina i sempre estan oberts a fer projectes nous. El que hagués canviat, que ja ho vaig dir a la junta, era la part de comunicació, però ja està canviat i per tant no ho podràs posar! [riu]. És que es fan molt bons projectes i és gent que en sap molt!
Com veus el sector agroecològic mallorquí?, o foravila en general. Sé que no és una pregunta fàcil!
La meva gran il·lusió és que tot Mallorca sigui de producció ecològica, sempre ho he dit, veig que no ho aconseguiré, però es tracta d’anar guanyant batalles. La realitat és que aquests darrers anys hem anat creixent. Abans eres com una illa en mig de l’oceà, i ara no. De cada vegada hi ha més iniciatives, i més iniciatives de gent jove. A vegades em demanen: “si surten més cellers ecològics, són competència?” i no, no!, anirem tots junts, com més millor. Més que dir-te com veig el sector et diré que hem de fer un canvi com a societat, més global. La societat no aprecia suficient el món de l’agricultura. Ens hem d’adaptar i el primer que hem de fer és conscienciar la societat. És ver que ara hi ha manco pagesos que un temps i que la vida de la pagesia és dura, però és la base; del paisatge, de Mallorca, de l’alimentació de la gent. A dia d’avui estic bastant més optimista, però entenc que algú que visqui de les vaques deu ser molt més pessimista, perquè la majoria ha de tancar. El món del vi és diferent.
Com així?
És diferent perquè pareixem uns esnobs i és una cosa que hem fet malament. Pareix que al món del vi, vivim dins el dòlar i és el contrari! Tenir un celler no és tan rentable i la gent se n’està adonant d’això. Un celler petit, fins al cap de trenta anys no veu uns beneficis, però és que al cap de trenta anys s’espenyen ses màquines i les has de renovar. Per tant, no veus un benefici gran mai, simplement vius. Ara bé, si dius que fas cereals ningú et mira de cara, en canvi, jo sempre tenc tema de conversa a una taula. A vegades, donam una imatge que no és real. És una forma de vida i és una passió, i no ho canviaria per res. Mira, a mi des de petita m’havien dit: qui fa vi no pot dormir. És a dir, t’ha d’agradar. Nosaltres tenim la gran sort que podem explicar el nostre món i que la gent ens ho demana. Ens veuen com si fóssim uns grans inventors i realment transformam una cosa que ens dóna la natura i ja està. I supòs que a la gent que fa domàtiques i fa pots de salsa de domàtiga no li demanen. No vull que pareixi que no és un món xulo, eh!, però passa que hi ha una altra visió que no és del tot real, això és el que vull dir.
Que és per tu el vi?
Tenim la millor feina del món. Del que dóna la terra, crees, ho pots explicar i després la gent se’n va contenta. Sigui per l’alcohol o pel bon moment que ha passat, [riu] això ja no t’ho sé dir. Tothom se’n va súper content i dius: mira!, estic creant felicitat, bon rollo. A jo, a vegades, també m’agrada la gent que beu una copa de vi i no es planteja res, que beu per disfrutar i ja està. Quan la gent ve a testar vins aquí, el primer que fan molts és disculpar-se: “jo no en sé del món del vi”. Jo quan menj no ho analitz tampoc, i ho disfrut. No analitz els vins cada dia, bec per disfrutar també, això és el que jo vull. Venem històries, clar, però volem que ho disfruteu i no ho penseu més. Intent crear una cosa perquè tu la disfrutis. Disfruta-la!, no l’analitzis i no pensis que no ets ningú per no conèixer. El vi és la meva vida, no té més.