Article

Miquel Tena: “El problema no és l’alvocater, són els humans que fan un mal ús de l’aigua”

Imaginar futurs diferents per foravila, en un escenari de canvi climàtic, implica conèixer de primera mà nous cultius i les seves possibilitats. A Esporles, si enfilau una carretera que sembla una serp que ofega la muntanya, arribareu a la possessió de Son Cabaspre. En aquesta vall impressionant, amagada a l’aixopluc climàtic de la Serra, en Miquel Tena, un pagès ple d’inquietuds, va iniciar fa uns anys una plantació d’alvocaters. Ara, anys després, amb cultius establers i la terra ben nodrida, ja ven el producte i promou el cultiu a altres finques de la zona. El cultiu de l’alvocat a l’illa té mala fama, i des de APAEMA hem intentat tractar-lo amb rigor. Per això aquest mes parlam ell, per veure en què consisteix, les possibilitats que té i el perquè d’aquesta fama.


Per situar els lectors, on som?

Tota la vall aquesta era la possessió de Son Cabaspre, que tenia unes 250 hectàrees. Als anys vuitanta es va parcel·lar en un centenar de bocins i aquest era l’hort. Tenim un safareig molt gran aquí dalt que duia aigua a un cup per fer anar un molí fariner. Quan jo vaig arribar l’any 2018 quedaven alguns fruiters; pereres, tarongers, albercoquers i poca cosa més. Gairebé tot s’havia mort. Poc després un cap de fibló se’n va endur pràcticament tot. He anat repoblant un poc els cítrics, però aquí sobretot he sembrat alvocaters. La finca es diu l’hort del bosc, perquè un amic historiador, en Tomás Vivot, va trobar que aquest era el seu nom originari, ja que la font d’aigua que tenim ve de La font del bosc.

Abans d’arribar aquí, havies fet de pagès mai?

De família, mon pare va ser cunicultor, és a dir que el món agrari no era nou per mi. I l’any 2012 vaig entrar a viure a una possessió, a la muntanya d’enfront, que es diu Son Ferrà. Ja havia fet alguna cosa de cultiu i allà hi havia horta i ovelles, em vaig engrescar i vaig començar a ficar-me dins el món agrari. També gràcies a uns amics com n’Andreu Gil, El Gori Lladó que m’anaven aconsellant. Tot era per autoconsum, però l’alvocater em cridava l’atenció com a cultiu comercial. Vaig trobar aquesta finca i vaig dir: aquesta és la bona. Ja havia fet cursos, però llavors en vaig fer encara més, d’específics d’alvocaters i de més genèrics de producció ecològica, fertilitat de la terra, etc.

Per què vares apostar per l’alvocat?

Tres raons: no era un cultiu molt estès aquí, el canvi climàtic l’afavoreix i és bastant rendible. Encara que té els seus pros i contres. És un arbre prou productiu i necessita una certa atenció. Sobretot en qüestions d’aigua, donant-li suficient aigua, però que no li sobri perquè si no te’l carregues. I més amb el tipus de terra que tenim aquí, que és més aviat argilós, i reté aigua. L’alvocater vol sòl arenós, que dreni bé. Escollint uns peus més resistents a segons quines malalties i amb tècniques, com puguin ser els cavallons, idò és viable. 

Com vares pensar la plantació i les varietats?

Com que volia dedicar-me al consum intern de l’illa, vaig fer moltes varietats. Així tenc una producció esglaonada. Començo primer amb el bacon i el fuerte, després el carmen, el hass i el lamb hass. Tinc algun reed, també. Això en aquesta finca.

Dus altres finques?

El que ha succeït és que degut a això, he anat coneixent gent amb interès de gent en fer noves plantacions. Per ventura és gent que compra possessions que estan en desús o abandonades, i volen posar-les a produir. I jo els incito a fer-ho. Ara per exemple, a Esporles mateix, hem plantat 700 alvocaters de diverses varietats i també hem fet una mica de recuperació de fruiters. No m’encarrego de les finques, només del cultiu. Me’n cuido de sembrar, mantenir i quan comencen a produir faig la recol·lecció i distribució.

Si un soci d’APAEMA llegeix això i es planteja sembrar alvocaters que hauria de tenir en compte? Pel que fa a qüestions de mercat o tècniques…

De mercat que aviat hi haurà molta producció interna. Jo ja duc més de 2000 arbres sembrats. I per ventura falta poc perquè arribem a saturar el mercat. Sempre podrem exportar, clar.  A més, a Màlaga, que és on fins ara hi havia més producció d’alvocaters i mangos extensius, també en ecològic, idò s’estan quedant fora aigua i estan arrabassant els arbres. Per contra, a València arrabassen cítrics per sembrar alvocaters. S’ha de tenir en compte tot això a l’hora de planificar noves plantacions. I per qüestions tècniques que facin un curs amb APAEMA, clar! (Riu). Ara de debò, jo sé el maneig que faig aquí, però donar pautes generals és complicat. Que tenguin en compte que requereix inversió, i molta més cura que un cítric. Sobretot en temes d’aigua i fred.

Aquí estam acostumats a un tipus d’alvocat, no?

La gent està més acostumada als alvocats de pell rugosa, sí. Inclús descarten els de pell llisa, pensant que no són de la mateixa qualitat. Cada un té el seu moment de recol·lecció i el que s’intenta és que puguem optar a tots ells. Si comences amb el bacon primerenc, posem que a la segona quinzena d’octubre i acabes amb el reed la primera quinzena de setembre, idò en podem menjar tot l’any. Jo per exemple he prioritzat varietats que són molt bones, però hi ha varietats que són més productives i per ventura el fruit és menys saborós. Per tant, aquí la varietat que compris és fonamental. La pell llisa o rugosa no és millor ni un criteri de qualitat. Falta molta informació al consumidor, començant pels venedors, que molts posen “alvocat de Mallorca” i són alvocats sembrats d’un pinyol que no sabem ni d’on ha sortit. Com més informació tens més podrem gaudir-lo, per exemple, el bacon, que és de pell llisa és ideal per fer guacamole perquè és molt mantegós.

De moment, a Mallorca, només hi ha mercat pel fruit en fresc, no?

Professionalment sí. Queda molt de camí per a experimentar. Hi ha gent que recomana la infusió de fulla d’alvocater, per les seves propietats. Però l’elaborat més conegut segurament és l’oli, que de moment només és rendible a Amèrica del Sud, on tenen grans produccions. Aquests excedents convertits en oli es dediquen habitualment a la cosmètica. Que conegui jo, així a prop, a Catalunya hi ha alguna experiència en aquest sentit.

Bé, hi ha un tema que hem de tocar. L’alvocat és un cultiu ben polèmic a Mallorca. Per diversos motius…

A mi em fa gràcia quan em diuen que això no és un cultiu típic de Mallorca. Voldria saber que és un cultiu “típic”. D’aquí a cent anys ho podrà ser típic? Perquè tots els cultius són espècies introduïdes. Els humans durant segles hem portat varietats de “fora”, allò que ha interessat cultivar. Les oliveres seran molt típiques, però les van dur els romans i els fruiters els àrabs. Idò ara tenim alvocaters.

I les necessitats hídriques?

Consum d’aigua en té, clar que sí. En pot tenir manco i molt més. És una qüestió del que tu vulguis regar. Jo per això tenc sensors d’humitat i només rego el que necessita l’arbre. Si té menys del que necessita, produeix menys, si et passes, el mataràs. Això és un arbre subtropical, però si vols produir kg siguin tarongers o alvocaters, els has de regar. Necessita més aigua que un taronger? Sí, però no moltíssim més. El que passa que l’alvocater pot arribar-se a fer bastant més gran, gegantí, per això és molt important controlar-lo. Si aquí fes l’equivalent en horta, consumiria cinc vegades més. Una lletuga és tot aigua. I aquí amb aigua feim un greix, que també té un valor nutricional. Com a cultiu té un avantatge pel productor, i és que el temps de recol·lecció és bastant llarg, no és com un albercoc que si no fas via es podreix a l’arbre i quan el tens tot collit has de trobar tot d’una on vendre molt i acabes abaixant preus. Amb l’alvocat podem tenir un rendiment més just.

I, així i tot, té mala fama…

I estic d’acord en part, perquè a l’estat espanyol no, però a Amèrica del Sud s’estan assecant pous i rius sencers per regar muntanyes senceres d’alvocaters. I per què aquí no podria fer això? Perquè per sort hi ha una limitació de recursos hídrics, una llei que si ets agricultor et diu quin consum màxim anual pots fer pel cultiu que vols sembrar; i no en tendràs més. El problema no és l’alvocater, són els humans que fan un mal ús de l’aigua.

Sempre has tengut clar que havies de fer un maneig ecològic?

Sí, no entenc fer agricultura de cap altre forma.

Per què ets soci d’APAEMA?

Vaig entrar per tota la formació que ofereix. Després vaig veure que tenia altres serveis que m’interessaven molt, com va ser l’ADV (Associació de defensa vegetal). O els viatges formatius que són una manera d’aprendre molt en poc temps. Per anomenar qualque cosa. Crec que el que ens ofereix als productors és molt pel poc que pagam.

Quin és el teu model de comercialització? 

Jo faig venda directa. Sobretot a través de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), perquè en som soci, i Va de bio també els distribueix.

I de cara al futur cap on creus que anirà el teu projecte?

Com deia abans, com més producció hi hagi més difícil serà vendre. O haurem d’abaixar preus o diferenciar-nos amb qualitat. Aleshores jo ara estic mirant de crear una marca d’advocat de la Serra de Tramuntana. Jo ara ja puc fer servir el distintiu de la serra, que gestiona el consorci de la Serra de Tramuntana. Però la idea és educar una mica a la població i poder començar a etiquetar amb això i amb la varietat.