Els conills són un dels problemes eterns del camp. De sempre s’ha hagut de conviure amb ells i són un mal de cap tan important com recurrent. Segons l’indret tenen més o menys presència, però bàsicament enlloc poden estar segurs que no hi pegaran. Poques coses fan més ràbia que trobar-se amb l’escorça dels arbres rosegada, el planter d’hortalissa menjat, els cantons dels sementers de cereal que toquen la garriga, pelats.
La seva capacitat d’impacte és elevada i sempre s’han de prendre mesures, ningú es pot relaxar. Aquí en teniu unes quantes:
- Evitau les voreres descuidades i on pugui avançar la garriga, principalment aquelles zones que donen directament a espai obert
- Protegir els arbres acabats de plantar i joves amb reixa fins a 1 metre d’alçada. És important mantenir en bon estat la protecció durant tot el temps fins que aquest sigui adult i endureixi l’escorça.
- Per l’hortalissa es fan tancats per tota la perifèria amb diversos materials: reixa baixa (molt efectiu), plàstic instal·lat com a micro túnel (molt efectiu), plàstic estirat d’un metre d’ample (efectivitat mitjana), i altres materials no massa fiables, com xarxa de pescar, paperins de festa, etc., amb la idea que el conill l’hagi de traspassar i se senti exposat o sorprès pel moviment.
- Preparats amb productes repel·lents per a planter jove: emprivades de ruda, alls picats, ceba, heura, prebes coents, llet, emprivada d’excrements de ca (molt desagradable).
- Es pot «tancar» el perímetre d’una zona determinada col·locant estaques separades una distància concreta. A l’extrem de cada estaca s’hi posa un pedaç banyat d’un producte comercial repel·lent de conills.
