Aferrats al nucli urbà de Manacor, na Maria i en Boris de S’hort de’n Conies treballen convençuts la terra. Aquest projecte agroecològic ha recuperat una finca abandonada als anys 70 per tal d’oferir als manacorins i manacorines productes ecològics de qualitat. A més, des de fa uns anys venen la seva producció al Mercat Eco de Palma. Són un exemple de joves que tornen a creure en foravila. Després de voltar món i conèixer-se a una gran ciutat europea van decidir fer un canvi de vida i fer-se pagesos. Acabada una etapa inicial de molta feina comencen a projectar al futur una finca encara més diversa i autosuficient.
Com heu arribat a tenir aquest projecte?
Jo no venc de família de pagesos. La meva padrina tenia terres, però no era pagesa. Ma mare ja va anar a viure a No venc de família de pagesos. La meva padrina tenia terres, però no era pagesa. Ma mare ja va anar a viure a Palma, i jo vaig créixer allà. En Baris sí que venia de família de pagesos, sabia manejar el tractor, per exemple, i me’n va ensenyar a mi. Quan vaig acabar l’institut, me’n vaig anar a rodar món. I vaig fer feina, en diferents moments, a granges. Allà em va picar el cuquet de l’agricultura. Vaig veure que era una forma de vida que m’agradava molt a diferents nivells. Tant per principis com benestar personal. Després de tenir la meva primera filla vaig decidir tornar a Mallorca. Teníem aquesta finca, que era de la meva padrina i estava abandonada. No la cultivaven des dels anys 70, quan l’havien deixat els pagesos que hi havia i ningú de la meva família ho havia volgut agafar. En Baris i jo feia temps que ens volíem dedicar a la terra i que teníem aquesta idea. Vàrem decidir plantar-nos aquí i començar a treure això endavant.
Que curiós! Va ser per casualitat l’apropament al món de l’agricultura?
Abans de partir no m’havia topat mai amb aquest món. Ni ho havia tocat mai, ni m’havia cridat l’atenció. En canvi, allà, per casualitat vaig acabar en projectes de cooperació que implicaven a agricultors. Això em va posar en contacte amb la feina de la terra. Vaig estar a Índia, Nepal i després vaig anar a una granja ecològica a Dinamarca ja amb intenció d’aprendre horticultura eco. Pel camí vaig anar trobant diferents projectes que em varen interessar on vaig quedar més temps.
Des d’un principi vas estar alineada amb l’agricultura eco?
Si, a totes les granges on vaig estar feien agricultura ecològica, tant a Índia com a Nepal i Dinamarca. Eren projectes no molt grans i basant familiars.
Quan vau començar teníeu clar cap on volíeu dur el projecte?
Sempre havíem tengut la il·lusió, però no sabíem quan podríem fer-ho, ni si hi arribaríem. Al principi estàrem un any o dos que només teníem un hortet per nosaltres i arreglàvem la casa, que estava gairebé en ruïnes. Després vam començar a fer secà: ciurons, llenties i blat. Quan vam demanar l’ajuda de jove agricultor va ser quan, passa a passa, augmentàrem la producció fins a tenir producció d’hortalissa i varietat suficient per vendre directament al públic. Per ventura vam tardar 5 anys. Perquè teníem les nines petites, la casa i feines a temps parcial.
Va ser important l’ajuda, idò?
Sense l’ajuda de jove agricultor ni hauríem començat, no venim de família de pagesos i no teníem màquinaria. No teníem res. També ens han ajudat molt les ajudes de modernització. L’únic problema de les ajudes és que moltes vegades has de posar els doblers tu per avançat i és complicat.
Com va viure la teva família aquesta decisió? Ho van acceptar?
Crec que com que vaig passar tants d’anys a fora, només de veure’m tornar a Mallorca ja estaven contents. La família de part de ma mare també estava contenta de veure que algú s’ocuparia d’aquesta finca, perquè era un poc trist de veure això tan abandonat. Però potser sí que passaven una miqueta de pena. Perquè clar, jo vaig fer ciències polítiques i… devien pensar: “ara aquesta nina se’ns fa pagesa?” (riu) “ca!, ho deixaran!”, “segur que els dura un any i després ho deixen”. Tanmateix, van veure que a poc a poc ho anàvem tirant endavant, i sobretot que estàvem contents.
En comparació al que has vist pel món, com valores el sector eco d’aquí?
El que m’agrada d’aquí és que al final és Mallorqueta, saps? És tan petit que tots ens coneixem i és bastant familiar. Acabes coneguen a tot el sector i està bé per la gent com nosaltres perquè sempre hi ha qui ens aconsella i qui ens dóna una mà, ens ajuda amb les llavors, etc. És ver que hi ha de tot, però com per tot. Està cohesionat d’una manera molt informal, no és com a Catalunya o altres llocs on tot és més eficient, però fred, aquí és tot més informal i proper.
Vosaltres sempre heu usat molt les varietats locals, no?
Home… cau un poc pel seu propi pes, no? A Mallorca amb tanta influència externa que tenim, si no cuidam un poquet allò que ens és propi, es perdrà. I això es pot extrapolar una mica a tot, l’agricultura, les varietats locals, la cultura, tot.
Quin impacte ha tengut el Mercat Eco de Palma per al vostre projecte?
Quan vam començar, ara deu fer uns 4 o 5 anys, ens va anar superbé tenir un lloc de venda directa. Per no haver d’anar a repartir. Als pagesos ens ajuda molt no haver d’anar un per un als nostres clients. Ara, des de fa un any ha baixat bastant el Mercat. Al principi de la pandèmia va aguantar bastant, però el primer estiu ja va baixar, com tots els estius. Després ja no es va recuperar i es va quedar així a mig gas. Confiam que a mesura que tot es vagi normalitzant millori una miqueta. Ara hem obert la tenda a la finca, que ajuda un poc.
La tendeta feia temps que la volíeu posar?
Quan vam arribar aquí vam pensar que estant tan a prop del poble ens agradaria posar una tendeta, hem tardat bastant perquè, clar, començar sempre costa bastant, tenir diferents produccions, tenir les eines, tenir la producció i el temps de fer-ho… A totes les empreses costa començar. Va a poc a poc, però va bé. Pens que necessita un poquet de temps, però tampoc no me queix, a poc a poc va venint més gent. Ara obrim: dilluns horabaixa de 14 a 20 i de dimarts a divendres el dematí i l’horabaixa. Si no som a la tenda hi ha un telèfon i sinó en “Canito”, el ca de la casa ens avisa.
Què vos hauria agradat que algú vos digues abans de començar?
M’agradaria haver sabut que és molt difícil començar sense capital. Nosaltres ens pensàvem que a força només de feina ja arribaríem a treure. Amb els anys m’he anat adonant que es necessita disposar d’un poc de capital per començar perquè, si no, és molt difícil ser prou eficients i treure un profit. De bon de veres hauria agraït que algú m’hagués dit “fes un bon pla d’empresa, calcula bé el que pots produir i vendre, els beneficis i les despeses i demana el capital que necessitis per començar”. Nosaltres vam estar molts d’anys batallant per tenir un poc de producció estable. Si comences de zero, sense màquines, és molt diferent que si ja tens una infraestructura i algú que t’aconselli. Per ser competitius i produir prou per guanyar-te la vida has de tenir un bon rendiment. Sense les màquines adequades o ajuda extra l’avanç és molt lent i la feina no ret.
I que diries a la gent que està començant o s’està pensant fer-ho?
Moltes vegades em sorprenc mirant enrere, perquè, en el dia a dia, entre sembrar, recollir i llevar herba sembla que estàs allà mateix, que no avances. Als que comencen, els diria que s’aturin de tant en tant, mirin enrere i valorin el que han avançat. La feina dóna el seu fruit. Amb una miqueta de temps, ganes i esforç sí que s’avança i es treuen coses endavant.
Quins objectius de futur teniu a la finca?
Uf, per idees no serà. Estam intentant rebre una ajuda per poder sembrar arbres, que ens fa moltes ganes tenir fruita. També anam darrere de fer un petit obrador. Volem tenir una producció bastant variada i que la gent del poble pugui venir aquí i endur-se’n de tot, no només verdura. Voldríem introduir animals, perquè ara tenim, a la zona de secà, una part de cereal, una de llegum i una de guaret i ens agradaria introduir animals a la zona de guaret per potenciar la fertilitat de la terra.
Sempre demanam una valoració crítica d’APAEMA.
Nosaltres ens vam fer socis arran de participar de la Diada d’agricultura ecològica. Hem utilitzat la formació i ens ha estat de prou utilitat., perquè hem après molt fent prova i error, però s’agraeix estalviar errors gràcies a la formació. L’única crítica és que vaig tardar molt en assabentar-me que l’associació ofereix assessorament.
