Sota la vigilància permanent del castell de Capdepera trobam la finca de Binifela, una finca de llarga tradició agrícola i ramadera inscrita oficialment en ecològic al 1994. Des de l’abril passat és gestionada per Marçal Ribas i la seva família, vinguda de Reus. A part d’un hort on creixen vigoroses les carxoferes i “l’autèntic calçot de valls”, explica en Marçal, han creat una granja avícola. En un poble on només a l’entrada ja hi ha tres cartells d’immobiliàries que busquen comprar propietats, aquesta parella ha trobat una llar i una terra per treballar amb una fórmula que cada dia es veu menys: la d’amitger. Tot i les dificultats d’aquests darrers mesos, lluiten amb molt de coratge per tirar endavant aquest projecte agroecològic associat a la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, de la qual en Marçal n’és membre de la junta. A banda de la cooperativa també fan venda directa a la finca els dilluns i dijous.
Qui sou?
Som en Marçal Ribas, i juntament amb la meva companya, portam la finca de Binifela. Vam arribar l’abril de 2019, des de Reus, amb dos bessons d’un any i mig i ara hem tingut un altre infant, aquest ja mallorquí (riu). Vaig estudiar un grau superior que englobava un poc tot: jardineria, forestal, producció vegetal, etc. Em vaig dedicar molts anys a la jardineria i fa cosa de deu anys vaig passar a l’agricultura, a Tarragona, on encara conservo una finca de noguers ecològics que me l’està duent mon pare. Allí, amb un soci, vam començar amb els ous ecològics, després vam incorporar el pollastre i fèiem una mica d’horta, també. Ho fèiem tot nosaltres, la distribució, comercialització, tot.
Com així venguéreu cap aquí?
Ens va sortir l’oportunitat de venir a aquesta finca per estar d’amitgers i la situació familiar ens ho permetia; la meva companya encara estava de baixa de maternitat, se li acabava el contracte i ens venia de gust un canvi, sortir de la zona de confort. Era un ara o mai. L’abril de 2019 vam fer la paperassa, vam acabar de construir els galliners a finals d’any, i fins febrer no vaig poder començar a produir. Al març va venir la pandèmia i al juny ens posàrem a intentar vendre pollastres. Ara mateix, som nosaltres dos i tenim un treballador, perquè hi ha molta feina. Tenim 16 hectàrees, tot i que no totes són cultivables, perquè hi ha parts que s’han de recuperar… de cultivables són unes 10 o 12 ha.
Que suposa ser amitger?
Vendria ser una sessió de la finca amb la condició que el propietari participa del negoci, tant amb inversió com amb beneficis. D’alguna manera el propietari té control de què es fa a casa seva i nosaltres no hem de pagar el lloguer. Té coses bones i coses dolentes
Quines van ser les facilitats i les dificultats que vau trobar per venir aquí?
Una de les coses que ens va fer venir cap aquí és APAEMA. El seu suport, els serveis que ofereixen (que allí també hi són però ho vaig veure més fàcil aquí) i també la xarxa que hi havia tant amb ME ecològic com la cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca. Després també el fet que aquí només hi hagi un productor de pollastres, en Jaume Sureda, que teòricament l’escorxador havia de funcionar, tot i que després va tardar molt a arrancar, però bé, les circumstàncies eren bastant favorables. I les dificultats? No esperàvem que vingués una pandèmia (riu).
Heu patit molt els efectes?
Home, la primera setmana de vendes de pollastre va ser la primera de juny, quan ja s’havia acabat el boom on la gent demanava producte local. I buscar clients en aquest moment és molt difícil. Ens està costant molt, la veritat. Les carnisseries, per exemple, les que ja tenien aquest producte, si no està descontentes amb el proveïdor, no volen canviar; i les que no, la frase que ens diuen és: “aquest any no invento res, crida’m d’aquí a un any”. Els restaurants ara mateix zero. Durant l’estiu vam poder vendre alguna coseta, però molt poc. Als hotels vam estar a punt de proveir a Garden Hotels i just van tancar.
Com aguantareu?
Ara toca intentar regularitzar la producció a la sortida comercial que tenim. El problema és que ens sobrin pollastres, perquè tindre pollastres cada setmana és una roda que no s’atura. Van entrant nous pollets escalonadament cada quinze dies o tres setmanes i si pares aquesta roda té un plaç de tres mesos, que és el que triguen a créixer. El quid de la qüestió és trobar una mica l’equilibri. Fa por reduir, perquè necessites vendre, i a tres mesos vista (bufa)… vés a saber que passa. Te la pots jugar molt, que te’n sobrin molts i es facin una mica més grans del que toca. Per quan passa això vaig fer un galliner extra, i per acabar-ho d’arrodonir, quan l’estava muntant, va venir el temporal Glòria i se’l va emportar estant jo a dins. S’ha ajuntat tot, enguany. Però més o menys van sortint.
De quants són els lots de pollastres que fas?
Ara en faig de 160 per tres setmanes i el meu objectiu era començar amb el doble. En podria arribar a fer 120 cada setmana, espero arribar-hi algun dia. Tenim esperança amb alguns projectes que estan arrancant, com el supermercat cooperatiu. Al final el que és important de la producció és ajustar-la a la venda.
També fas horta?
Sí, arrel d’iniciar la secció d’horta de la cooperativa, l’estem engegant. Tinc la superfície que ja hi havia abans aquí: una hectàrea i mitja. No vull fer de tot tampoc, vull cultius concrets i acabar tenint una roda per rotar alguns cultius per vendre a l’engròs. Bàsicament feim aquestes dues coses, horta i pollastres. Bé, s’ha de destacar la garrova, que aquests darrers anys s’ha de tenir molt en compte (riu) i fem mel també. I també, hem agafat una producció de microbrots que un home va haver de deixar i va proposar a APAEMA si algú ho volia agafar. Però no estam produint perquè els clients bàsicament són restaurants. L’anterior propietari ens va passar els seus clients, que són distribuïdors, i ells ens diuen que ara no val la pena i més endavant ja ho anirem provant.
Calçots autèntics de Valls 
Carxoferes
Quina diferència has trobat amb el sector eco d’aquí comparat amb el de Catalunya?
El que he trobat aquí és molta més col·laboració, empresarialment per dir-ho d’alguna forma, amb cooperatives i així. A la zona de Tarragona s’havia intentat fer cooperatives de nova formació que no havien funcionat, ara sembla que hi ha alguna coseta més potent, però en general allí cadascú va a la seva. I aquí suposo que pel fet d’estar a una illa també t’obliga a fer pinya, o pel paper que té APAEMA en fer-la.
Només arribar ja et vares fer soci de la Cooperativa de Pagesos Ecològics de Mallorca, no?
De fet ara he entrat a la junta. M’interessa molt perquè tota la meva part comercial va lligada a la cooperativa i vull aportar tot el que pugui. A Tarragona ens va dur uns quatre o cinc anys fer una bona xarxa de clients; a força d’agafar furgoneta i repartir primer ous i després pollastres. Va ser qüestió d’anar picant pedra. Clar, ara aquí això no puc fer-ho, perquè aquí no conec res ni ningú (riu), i per això vam decidir ficar-nos-hi tot d’una.
Quin maneig fas a la finca?
En una paraula, el manegi és holístic. Tant la producció de pollastre com els ous que fem per autoconsum i venda directa la fem amb galliners mòbils. Això vol dir que en el cas dels pollastres, com que són lots de tres mesos, es cria el lot en un punt i, quan es buida el galliner, es fa net i es desplaça. Això comporta que el nou lot troba pastura nova, verd i un entorn nou. Amb les gallines també ho faig així, amb una gàbia que tenim dins l’hort i que cada dia movem uns metres, i així ens van fent net i adobant. Per fer això també tenia la idea de posar una guarda d’oques però ho he canviat per una petita guarda d’ovelles. D’això tenim una història…
Digues!
L’any passat, anava cresquent l’herba i quan la teníem per les espatlles vam conèixer una parella d’aquí del poble i ens vam fer amics. Ens van dir que tenien un petit ramat d’ovelles i que sempre havien d’estar sembrant… i bé, decidirem portar-les cap a Binifela. Però una nit van vindre quatre cans, i les van pelar totes. Quan dic totes, vol dir totes. Menys una, que es va salvar perquè es va escapar i va amagar-se a l’hort. L’endemà quan feia feina allí em va sortir. I aquesta ovella ara es diu Mila, de Milagros (riu). Perquè no estigui tan sola, li hem posat dues ovelles que encara s’estan acostumant a mi. Bàsicament, els volem per anar fent rotacions i que ens vagin fent net, no són per produir. L’idea una mica és utilitzar els animals per treure-hi un rendiment, que en el cas de les ovelles és bàsicament d’autoconsum, però ens faran net, abonaran i utilitzarem menys maquinarà i menys combustibles fòssils, tot i que la feina és la mateixa perquè has de fer tancats i anar movent. A això li pots dir permacultura, agricultura regenerativa o maneig holístic. El maneig holístic el va definir Allan Savory, qui va observar com els ramats d’herbívors salvatges no paren mai de caminar, el que fa que la pastura sempre es vagi regenerant. Traduït a la producció, vol dir que tens uns animals en una zona concreta i els mous molt sovint. Amb els pollastres no és tan important, perquè realment són granívors i el que aprofiten de les pastures realment són complements, però en el cas dels herbívors, així com ho veig jo, tothom hauria d’estar treballant per tenir una pastura perenne.
A la part de les gallines hi sembres res tu?
Aquí hi ha molt bona pastura perquè abans de nosaltres hi va haver un amitger quasi vint anys amb vaques. De fet, uns dels problemes que tinc és que, com que jo no necessito pastura, ho vull sembrar de blat, però hi ha tan tan bona pastura que només surt herba i més herba. A la part dels pollastres tenen molta herba i pastura i per això surten grocs, perquè quan hi ha molta herba els canvia el color de la pell. Amb els ous també passa que tenen el color més pujat. A l’escorxador, on coincidim els dos productors, els meus està claríssim quins són (riu).
Que suposa APAEMA per vosaltres?
Per nosaltres és la clau. A través d’APAEMA ho aconseguim tot, compres conjuntes com el biofilm, assessorament constant, i feim cursos, tot i que m’agradaria fer-ne més.
Per acabar, que opines dels escorxadors mòbils? SEAE ho ha estat reivindicant, però aquí, seria útil?
Des del punt de vista de cada productor crec que interessa depenent del volum que tinguis. Imagino que la inversió deu ser bastant bèstia; ara bé, pel que fa al dia a dia ha de ser súper pràctic. Abans matàvem a les 7 del matí, i això comportava sortir d’aquí abans de les 6, anar fins a Inca, que és una hora, i l’endemà anar a cercar-los. És temps i si ho pogués fer tot aquí, seria brutal. Haurien de posar més facilitats per poder fer-ho així. Per sort, en aquest escorxador que és bastant nou, surten bastant bé els pollastres, hi ha errors però com per tot arreu.