L’ortiga, tan i tan bona

30 · gener · 2025

Hi ha una publicació que van treure els companys de La fertilidad de la tierra, que es diu Plantas para curar plantas, de tres autors francesos. És una bona guia, allà s’hi relacionen una bona grapada de plantes silvestres virtuoses en un aspecte o altre, estimulants, d’efecte insecticida o fungicida, repulsives, etc. Explica quina és l’època més propícia per recol·lectar-les, la part de la planta més adequada per extreure les matèries actives i per quins cultius és més indicat. També xerra de tres mètodes d’obtenció: la decocció, la infusió i la maceració o emprivada, com deim aquí.

Per exemple, surt el donzell i l’heura com insecticida, la ruda i la menta com planta repulsiva, dent de lleó i consolda com estimulant, la caputxina com a fungicida, i un llarg etc.

Una de les plantes més destacades és la cua de cavall, Equisetum arvense, de qui en destaquen l’efecte repel·lent, fungicida i, sobretot, estimulant. A les illes, aquesta planta està molt limitada a les zones humides, prop d’albuferes o a passos d’aigua, petits torrents. I mai agafa les dimensions o el vigor de les que creixen pel nord, plantes enormes amb qui combregues a l’instant. La cua de cavall no és per noltros, en canvi, l’altra gran planta estimulant sí: l’ortiga. Quina planta més recomanable, més beneficiosa. Si les pluges venen bé es fan grosses a voreres de pas d’animals, a terres on hem tirat fems. Si cercam a l’herbari de l’UIB veim que hi ha unes quantes espècies d’ortiga, totes mos sonaran, i totes serveixen per el que anam a explicar, encara que la de majors propietats és l’ortiga major, Urtica dioica L. Del grup d’ortigues és l’única que té flors unisexuals en individus separats (d’aquí el llinatge científic), i la que més fibla quan la toques. Té el tronc de color rogenc i molts de pèls urticants, també al pecíol. 

Conté àcid fòrmic, histamina, vitamines A i C, tanins, silici i ferro, entre altres. El seu origen vegetal fa que els principis actius siguin fàcilment absorbibles per les plantes.

Si ha crescut bé, la natura la mos posa a disposició en el calendari de forma sorprenentment apropiada. Com que sobretot creix durant la tardor, podem preparar l’emprivada per utilitzar-la a l’inici de vegetació d’arbres i hortalissa a la primavera.

Durant els mesos de creixement d’arbres i vinya és el període ideal per aplicar ortiga, la qual estimula la formació de defenses i el vigor de les brotacions. Protegeix de l’entrada de fongs i bacteris, el que permet reduir tractaments, també funciona com insecticida (pulgó i formes poc mòbils) si es fa una infusió o decocció i s’aplica immediatament després, a diferència de l’emprivada, no es pot estotjar. L’ideal és aplicar damunt fulla cada setmana durant primavera.

Hi ha moltes receptes, la més clàssica consisteix a agafar 5 kg de planta fresca sense arrels i ficar-la dins un bidó d’aigua de 50 l. Prèviament, posau la planta dins un sac, que mos estalviarà problemes d’embossament de boquilles o en el reg. Es té davall un arbre parcialment tancat, hi ha de poder entrar l’aire, i es remena cada un o dos dies. Anirà deixant de fer sabonera, i en funció de la temperatura, el procés dura dues o tres setmanes. Després es passa per un sedàs o colador, es posa en barrals i es guarda a les fosques a un lloc fresc. 

L’emprivada s’empra al 10%, fa molta pudor (no ho tireu damunt verdura a menjar poc temps després) i es pot mesclar amb qualsevol producte que haguem de mester aplicar, com coure, caolí, sofre, neem, etc. 

Si un no té oportunitat per fer-ho, hi ha preparats comercials que tampoc són gaire cars, surt al voltant d’1,85 €/l.