Les tomatigueres, encara que també els cogombres i altres solanàcies, reben l’atac d’un àcar prou específic amb uns símptomes que remeten a malaltia o fongs tipus míldiu. La confusió és comprensible, atès que es tracta d’un àcar impossible de veure a simple vista, i l’afectació és gradual, completa, partint de la part més baixa cap a dalt.
Igual que a la resta d’àcars, l’afavoreixen els ambients secs, polsosos. El risc és més elevat en cultiu dins hivernacle, però a l’exterior també se’l troba fàcilment. Apareix quan l’ambient es va assecant, a partir de maig i si no actuam cap a finals de juny, començarem a patir les conseqüències. La colònia d’àcar s’inicia a les primeres fulles verdes i va pujant, afectant a tot el teixit verd i assecant-ho, quedant gran part de la planta (sobretot el tronc) amb un to apagat, com a rovellat; quan li arriba, el fruit endureix la pell i es va cruiant.
Les pèrdues són indirectes pel vigor restat a la planta, i directes pel fruit, el qual perd bona part de la qualitat comercial i gustativa.
Mesures de control
Com a prevenció, abans que el primer pom de tomàtigues hagi quallat, ja hem d’haver fet dos tractaments amb sofre en pols (no podem esperar a veure símptomes o esperar localitzar els individus). Allà on es coneix el problema i es sap d’anys anteriors, no es pot descuidar aquesta mesura. Es podria anar a dosis de 0,5-0,7%.
Superada aquesta etapa, els posteriors tractaments de sofre en pols dependran de la calor i el sol. El sofre crema la planta per damunt els 28 °C, i llavors s’ha de passar a sofre mullable o líquid, que ja no serà tan efectiu en aquest cas.
Les aplicacions que feim paral·lelament per heliothis i/o tuta també hi tenen una incidència notable. Oli de neem o azadiractina frenaran l’àcar.
Altres mesures, aquestes de caràcter més general, amb incidència indirecta són:
-Mantenir bon estat higiènic de les plantes fins al moment de la retirada (un compostatge correcte on s’arriben a temperatures entre 60-65 °C assegura l’eliminació dels individus).
-Equilibrar els adobats, principalment els nitrogenats, per tal que el creixement dels teixits sigui mesurat i pugui desenvolupar les seves pròpies resistències. Aplicar fems compostat un mes i mig abans de plantar.
-Intentar que la planta no pateixi estrès hídric, fer regs regulars d’acord amb el creixement de la planta, fomentar un bon sistema radicular, explorador i potent.
-Aportar vigor a la planta amb tractaments foliars a base d’emprivada d’ortiga (l’ortiga es pot mesclar amb qualsevol altra esquitxada que faceu, és molt positiu aplicar-ne tanta com pugueu, sent l’ideal 1 cada 5 dies, al 10%).
-Anar alerta a traspassar la plaga d’una banda contaminada a una altra.
-Fomentar la diversitat d’espècies dins àrees reduïdes de cultiu. Aquest àcar té els seus adversaris naturals (altres àcars també invisibles per noltros)
En definitiva, parlam d’una plaga molt present a horts privats i cultius professionals, i que s’ha de saber identificar. Si pensam que és míldiu (una forma de diferenciar-ho: l’àcar comença de baix cap amunt; el míldiu està més localitzat a partir de la meitat cap a la part tendra), i sabem que el principal producte pel fong és el coure, no estarem incidint realment sobre el problema.