La selecció dels fruits, una feina invisible

27 · gener · 2021

Article escrit per l’Associació Varietats Locals.

Fins fa unes dècades, fer-se les pròpies llavors era una tasca comuna dins de la pagesia. A aquesta tasca hi anava lligada la feina de seleccionar, triar les millors plantes i fruits, i per tant poder aconseguir les millors llavors per tenir els fruits desitjats al següent any.

Aquesta feina de seleccionador és una tasca que avui en dia desenvolupen genetistes de les cases de llavors que es dediquen a la producció i comercialització d’aquestes. A la pagesia és una tasca que gairebé s’ha perdut, i ara toca reaprendre a fer de seleccionadors per aconseguir fruits més adaptats a les condicions ambientals actuals i a les necessitats de la pagesia.

L’Associació de Varietats Locals, a més de multiplicar una seixantena de varietats cada any, sempre té algunes varietats en procés de selecció. D’una banda se seleccionen varietats que per diversos motius s’han hibridat, per exemple per sembrar diferents varietats a una finca sense deixar les distàncies mínimes per evitar la hibridació. Aquest problema es va patir fa uns anys amb les colfloris, i és per això que als sobres de l’AVL duen anotat “en procés de selecció”, perquè és una tasca laboriosa i es necessita temps per seleccionar una vegada hibridat. Aquest fet també és molt comú a Mallorca en el cas dels melons. 

A més, cada any s’intenta multiplicar varietats locals noves per tal d’introduir-les al catàleg. Abans d’incloure-les hem de conèixer el seu cultiu, seleccionar els millors exemplars i informar-nos de les seves característiques gràcies a qui ha conservat la varietat, quan es pugui.

La darrera varietat d’hivern incorporada ha estat l’enciam negre, recuperada gràcies a la prospecció feta pel CITA a Sant Llorenç de Balàfia, a Eivissa. Fa les fulles de color morat, un poc arrissades i de consistència dura. De forma arrodonida i ben copat, textura cruixent i sabor un poc amarg. Es pot sembrar de mitjans d’agost fins desembre, per trasplantar-ho de setembre a gener. La distància de sembra és de 30-40 cm entre plantes.

Les altres noves varietats són d’estiu. Una és el blat de les Índies, també prospectat per un banc de llavors, el CRF, en aquest cas a sa Pobla. El poc que sabem d’aquest blat de les Índies és que principalment és per consum animal. Les panotxes fan uns 25 cm de llargada i els grans són de color ataronjat-vermellós. Es fa sembra directa entre abril i maig, per collir quan la planta comença a assecar-se. La distància de sembra és d’uns 30-50 cm entre plantes i 80 cm entre files.

Les altres dues varietats són tomàtigues de ramellet: de canyisset i de na Solereta.

La primera és originària de Son Macià, Manacor. Tot i ser de ramellet és de grans dimensions, color rosat i amb molta carn. Apta per guardar durant la tardor i l’hivern. Es recomana encanyar, però també es pot fer rastrera, i és molt sensible als regs irregulars.

La varietat de ramellet de na Solereta és originària de Son Negre, Felanitx. Allargada, de color rosat i molt plena. Es conserva molt bé durant tot l’hivern. Es pot encanyar i fer a la seca, i les humitats la solen fer clivellar.

El planter d’aquestes tomàtigues es pot començar a fer al gener, per trasplantar de març a maig, i recol·lectar de juny fins a octubre. La distància de sembra és d’1 m entre plantes i 2 m entre files per a la de canyisset, i de 50 cm entre plantes i 80 cm entre files per a la de na Solereta, o més si es fa a la seca.