L’alzina (Quercus ilex L.) és un dels arbres més emblemàtics de la mediterrània. Domina els boscos madurs i les màquies de la conca occidental de la nostra mar i ha estat molt apreciada des d’antic per l’ombra que ofereix, la producció de carbó i llenya i pels seus aglans. I són precisament aquests aglans els que són objecte de l’estudi que està duent a terme l’Associació de Varietats Locals.
La gran majoria de les alzines salvatges de Mallorca produeixen aglans amb un alt contingut de tanins que els confereixen resistència a certes plagues, però també els atorguen un gust amarg i astringent que els fa poc atractius per al seu consum. A més, menjar-ne massa pot tenir conseqüències negatives per a la salut si no se sotmeten a un procés de lixiviat previ. Tot i això, aquest és un caràcter que de vegades no s’expressa amb tanta intensitat i es poden trobar alzines d’aglans amb un menor contingut de tanins i de gust dolços. Són les alzines dolces.
Històricament, aquestes alzines s’han identificat i preservat per al seu aprofitament com arbre farratger, fent pasturar els animals per davall que troben en els aglans dolços un molt nutritiu aliment. Però no només això, les més dolces es reservaven per al consum humà, tant frescos, com torrats a la cendra calenta o fent-ne farina per a multitud de receptes.
Coneixent de primera mà que el caràcter de dolçor sovint no es transmet a través dels fruits, la tècnica emprada tradicionalment per a la propagació d’aquest cultiu és la de l’empelt, una tècnica específica per a aquestes varietats que ens ha arribat transmesa de generació en generació i que és única al món.
Aquesta tècnica va cridar molt l’atenció de Balanotrees, un viver de Catalunya especialitzat en alzines dolces qui el 2019 va impulsar una prospecció preliminar per conèixer la situació de les alzines dolces de Mallorca. Els resultats foren molt positius i es va poder comprovar el gran potencial per a aquest cultiu a l’illa.
Més endavant, l’AVL va poder accedir a una Beca d’Investigació per a la identificació i caracterització de les alzines d’aglà dolç de Mallorca. La mala anyada i la situació de la pandèmia varen dificultar una prospecció exhaustiva però, tot i així, els resultats mostren almenys sis varietats diferenciades d’alzina, conservades en diferents finques arreu de l’illa, cadascuna amb les seves propietats organolèptiques i característiques morfològiques i agronòmiques particulars. Aquestes són les alzines d’en Pere Andreu, de la Campaneta, d’en Cremat, de la Monja Riera, de la Senyora i de la Castanya.
A més d’aquestes, les dades provisionals indiquen que segurament se’n podran identificar diverses més amb les següents campanyes.
Amb l’impuls d’aquests resultats, l’Associació de Varietats Locals ha posat en marxa un projecte de propagació d’alzines dolces de varietats mallorquines en el qual s’empeltaran 800 individus amb l’objectiu de potenciar i preservar aquests cultivars.
Les alzines dolces són un cultiu infrautilitzat a dia d’avui, sovint menyspreat per les seves connotacions d’aliment lligat a la pobresa, però que presenta un gran potencial comercial com demostren iniciatives com les de Balanotrees a Catalunya o Oakmeal a Grècia.
La preservació de les varietats d’alzines d’aglà dolç és una fita més en la recuperació de la biodiversitat cultivada de Mallorca i del patrimoni cultural i gastronòmic de la nostra illa.
Article escrit per L’Associació Varietats Locals.