Article

La productivitat en els cultius ecològics

La productivitat agrícola no està renyida amb l’Agroecologia. De fet si no tens una bona productivitat no estàs trobant l’equilibri ambiental-social-econòmic que defineix l’Agroecologia.

Hem escoltat massa vegades la frase “jo no faig res al camp, per tant és ecològic”. Per mi és una frase desafortunada. De fet el cultiu ecològic va lligat a major professionalitat.

En producció vegetal convencional es disposa d’eines (fitosanitaris i adobs minerals de síntesis, reguladors de creixement, productes hormonals…) que et permeten corregir errors agronòmics o resoldre problemàtiques sanitàries de manera “més eficaç”. Per contra les eines que disposem en producció ecològica tenen eficàcia limitada i exigeixen bons coneixements agronòmics.

La correcta gestió de la fertilitat del sòl, el disseny de parcel·la (entorn del cultiu), l’elecció de material vegetal, el disseny de la plantació i les tècniques de producció específiques són bàsiques per a tenir èxit en el cultiu.

He realitzat estudis sobre costos de producció vegetal i acostuma a haver-hi dos punts que marquen el punt d’inflexió per estar dins o fora del preu de mercat: la productivitat i la mà d’obra. La resta de costos associats (aigua, adobs, material vegetal, assessorament, arrendaments, amortitzacions…) solen tenir un pes molt menys important en la variació final del cost per kg de producte.

La clau per poder-se “guanyar la vida” en l’activitat agrària ecològica rau, doncs, en aconseguir tenir una bona producció amb uns costos de mà d’obra assumibles. Per això hi ha tres aspectes claus en la producció: aigua, herba i tractaments. Entenent que s’ha fet un correcte disseny de cultiu i que es gestiona correctament la fertilitat del sòl, cal centrar-se en una bona gestió del reg, de l’herba i tractar els cultius en el moment i amb el producte adequat.

Comencem per la gestió del reg. Cal tenir clar que la productivitat va lligada a la disponibilitat hídrica. Moltes vegades es diu que el cost de bombar l’aigua és molt elevat i no puc estar d’acord. En els costos productius de cultius hortícoles i arboris, les inversions o costos recurrents de la gestió de l’aigua són més que justificats. Qualsevol inversió que s’hagi de realitzar en una finca ha de prioritzar tenir la màxima quantitat/qualitat d’aigua. També si pensem en les joves incorporacions agràries que solen començar “la casa per la teulada” i opten en invertir les ajudes per la compra de maquinària. Molts productors inverteixen 40.000 euros en un tractor i troben car invertir 200 euros en un joc de tensiòmetres o 1.000 euros amb una estació de monitoratge d’aigua; ambdós aparells permeten gestionar el reg correctament.

La gestió de l’herba també és bàsica. L’herba en el lloc i moment correctes ens aporta una indiscutible millora de la fertilitat del sòl. L’herba, en el lloc i moment incorrecte ens aporta una baixada de la producció molt clara. Per tant, hem d’aprendre a conviure-hi buscant un sistema de gestió mecanitzat i àgil que per una banda ens ajudi a tenir-la controlada i per altra no comporti costos de mà d’obra excessius.

En darrer lloc, els tractaments. Anys com el passat 2020 (amb pluviometria durant tota la primavera) demostren que és molt important anar cobrint el cultiu de manera continuada. No és tant important la dosis, com la periodicitat. Tenir clar l’efectivitat dels productes i la seva persistència ens permet encertar l’estratègia sanitària: bàsica per a tenir una bona producció.

Conclusió, tenir la gestió de l’aigua, herba i la sanitat de les plantes són les tres peces clau per a obtenir bona productivitat. Voler estalviar tractaments, aigua o pas de maquinària sol comportar una disminució clara de la rendibilitat d’una finca.