LA PAC més enllà del 2020

01 · agost · 2019

El dia 1 de juny de 2018 la Comissió Europea presentà la proposta de Política Agrícola Comú pel període 2020-2027. Es presentà com una proposta de simplificació burocràtica, de distribució més justa dels ajuts i d’aposta per un model agrari basat en el coneixement, més respectuós amb el medi i que contribueix a la mitigació i a l’adaptació al Canvi climàtic.

Diverses anàlisis de l’anterior període PAC, entre ells l’estudi “Funciona la PAC pel seu propòsit?” de BirdLife el 2017, posaven de manifest que, tot i que la PAC suposà gairebé el 40% del pressupost comunitari per ajuts (uns 60.000 milions d’euros), des d’una perspectiva ambiental i socioeconòmica sols havia respost parcialment als seus objectius. L’estudi mostrà que els pagaments directes no presenten vincles clars amb els objectius de la PAC i que els resultats en matèria ambiental resulten insuficients per aturar la degradació del medi, reduir el declivi de la biodiversitat europea, promoure serveis ecosistèmics i, sobretot, que fallava per complet en la contribució als desafiaments del Canvi climàtic i no s’ajustava als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

En aquest sentit, IFOAM, la Federació Internacional de Moviments Agroecològics, també havia presentat a la Comissió una proposta que plantejava que els fons públics es destinessin a compensar aquells béns i serveis públics que la pagesia genera per al bé comú quan s’apliquen determinades pràctiques. La proposta contemplava una unificació dels dos pilars i un canvi de model, on l’ajut es calcularia segons les millores o serveis ambientals o socials generats; millora de la fertilitat dels sòls, conservació de l’aigua, reducció de la petjada del carboni i del malbaratament alimentari, diversificació econòmica, etc. El plantejament no era sols pel sector agroecològic, sinó per un canvi cap a un model agroalimentari més just, sostenible i que contribuís a la mitigació dels efectes del canvi climàtic alhora que dotés de major resiliència i capacitat d’adaptació a les seves conseqüències, tant a la pagesia com a la societat europea en general.

De cara al proper període es dóna una retallada dels fons PAC, la justificació de la UE és que s’ha de fer front a nous reptes, com ara el Brexit i l’acollida de persones expulsades dels seus països com a conseqüència de desigualtats i injustícies creades pel model socioeconòmic global, però analitzant els pressuposts es veu que s’han destinat Defensa. Tot i això, s’incorpora el Capping, l’establiment d’un màxim d’ajut que es pot percebre per beneficiari, com a estratègia per a que la retallada no afecti el sector més vulnerable, el de les explotacions de petites i mitjanes dimensions, ara cal veure com s’aplicarà i com es farà la redistribució d’aquests fons.

Es manté la mateixa estructura de dos pilars, però amb ajuts basats en els resultats. Cada Estat Membre haurà d’elaborar un Pla d’acció on es determinaran els objectius i resultats que es volen assolir. Als pagaments directes es mantenen els drets històrics, tot i que la Comissió havia plantejat eliminar-los per tal d’assegurar que les subvencions anessin a una agricultura real. Se substitueix el greening, que passa a ser part de la condicionalitat, i s’introdueixen els ecoesquemes, com a mesures ambientals que haurà de definir cada Estat Membre al seu Pla, així com el pressupost que hi assignarà. Al segon pilar, el pressupost i els indicadors que s’utilitzaran per determinar els ajuts pel medi i el clima dependran del Pla Estatal, i també els ajuts a l’agricultura ecològica i al seu control.

Treballam amb SEAE, IFOAM i #POROTRAPAC, per defensar (davant l’UE, l’Estat i el Govern) una PAC millor i més reconeixement per a l’agricultura ecològica.