Es podria pensar, tal com estan les coses, que a les Illes Balears tot gira entorn del turisme de sol i platja. Res més lluny de la realitat. Si anem amb els ulls d’un pagès viatger del s. XIX, podrem observar una altra realitat, molt lluny d’aquesta visió monopolística.
Durant el 2017 i 2018 he viatjat de nou a l’illa major, invitat per Miquel,
Nofre, Pere, Pep i altres amigues i amics d’APAEMA, he tingut la sort de tornar
a visitar aquest paisatge i d’aprendre de la seva gestió als camps i
horts mallorquins. Vaig estar a l’horta de Joan Llull, a Son Ravanell, amb
infinitat d’herbes molt fresques i sanes, indicadores de terrenys vius, plens
de matèria orgànica i activitat, i que poden servir de pastura per a les
ovelles de la granja, amb calèndules i altres compostes (Sonchus oleraceus, Urospermum dalechampii, Cynara o
Galactites), gramínies silvestres (Bromus, Hordeum),
trèvols i melgons, crucíferes (com Diplotaxis, Sinapis),
malves, veròniques, mentes, fonolls, roselles o les precioses margalides
silvestres (Chrysanthemum cornarium L.).
Aquestes plantes són reservori d’una infinitat de fauna beneficiosa, que menja
o té el cau per viure en elles, com els sírfids, els fitoseids, les
marietes o les vespetes.
Passàrem més tard, cap a Manacor, pel costat d’un esplèndid tapís groc amb fons
verd de mostassa als secans, pell que serveix tant de protecció de la
terra enfront de l’erosió i les inclemències, com de fertilització
orgànica i farratge per al ramat. A més, és una planta que desinfecta el
terreny, augmentant la seva resistència enfront
de patògens. Després de dinar vam fer una exhaustiva visita a Sa Teulera,
Petra, una finca demostrativa de com dur un cultiu agroecològic divers, on
poguérem gaudir tant dels adobs en verd sembrats baix els fruiters o la vinya,
com de les zones de vora dels camins i bardisses amb aromàtiques i arbustos
mediterranis. També vam visitar la granja de Pere des Pont, a
Es Caparó, amb vaques de raça mallorquina, un exemple d’integració
agroramadera, i de gran experiència amb la sulla o enclova (Hedysarum coronairum), una planta
farratgera adaptada molt eficaçment al nostre clima, i, a la vista dels seus
camps, molt productiva. La volta a 2018 acabà recorrent els horts citrícoles de
Sóller, tal com havíem fet ja a 2017, model d’adaptació a un microclima
especial, amb un alt grau de diversitat associada a les interessants varietats
locals citrícoles, on es dóna fàcilment una mescla entre espècies de muntanya i
litorals.
Durant
tot el viatge ens acompanyaren els marges vegetats, que a Mallorca en concret i
a les Balears en general, són molt comuns, gràcies al manteniment de
l’activitat ramadera associada a les finques agrícoles. D’aquesta forma, la
biodiversitat augmenta exponencialment, i també els seus avantatges. Entre
d’altres, puguem trobar en ells espècies silvestres mediterrànies,
representatives de tots els ecosistemes que tenim a les Illes. Espècies dels alzinars
baleàrics, de les màquies de garric i margalló o de les brolles litorals i de
torrents i rius. Són remarcables per al seu ús en aquestes bardisses agrícoles
el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris),
coscoll (Quercus coccifera),
arbocera (Arbutus unedo), bruc (Erica arborea), ginebró (Juniperus oxycedrus), aladern de
fulla ample (Phillyrea latifolia),
cirerer de pastor (Ruscus aculeatus),
arbocera (Arbutus unedo), mata (Pistacia lentiscus), aladern de
fulla estreta (Phillyrea angustifolia),
murta (Mirtus communis),
matapoll (Daphne gnidicum), boix
(Buxus balearica) o camamil·la
de muntanya (Santolina chamaeyparissus).
Tots aquests racons confirmen la meua sensació d’unes illes amb un alt valor agroecològic i ambiental, preservat durant segles, i en aquests moments no valorat suficientment, inclús moltes voltes malmès injustament. Tots els indrets comentats, herbes i flors, bardisses o marges amb arbustos mediterranis, murs de pedra, racons silvestres amb fonts, basses, torrents, camins vora a la muntanya, constitueixen un complement dels mateixos cultius, tant a escala productiva com sanitària, però són al mateix temps molt més que això. Són refugi i cau de la més diversa fauna, són espais de conservació de flora balear singular o en perill, són elements d’atracció turística. Són paisatge per on passejar i per a sanar-nos. Són patrimoni, a la fi, de tots els habitants de les Illes, que han de conservar i millorar-lo de cara les generacions que venen, de la mateixa manera que ens ha arribat a nosaltres. Aquests elements constitueixen el vertader paradís balear. Alfons Domínguez Gento