Article

Jaume Adrover, Sa Salvatgina: “El principal problema dels pagesos de Mallorca és que cultivam dins urbanitzacions de luxe”

Pot ser la manera més honesta per fer-se hortolà ecològic, sigui assumint que tenir un poc d’experiència i coneixement no és suficient. L’ofici, com la memòria biocultural es preserva fent feina dia a dia. En Jaume Adrover, després de feinejar a la mar amb el peix i al GOB contra les ones ferotges de la destrucció del territori va decidir fer-se pagès. A punt de complir la primera dècada com a tal, parlam amb ell per conèixer la seva mirada crítica i activista de foravila. Com a membre del col·lectiu Terraferida, ens aporta algunes dades ben interessants que posen en alerta a qualsevol que estimi Mallorca i foravila.


Explica’ns el vostre projecte en l’actualitat?

Ara fa sis anys que duim dues finques a Son Macià (Manacor). Abans vam estar quatre anys a s’Espinagar i a Portocolom. Al principi just sabia que volia produir hortalissa en eco, fer feina a l’hort, que és el que m’agrada, i aconseguir posar en marxa i mantenir un projecte el més coherent possible. Vaig tenir la sort de conèixer na Mai i en Miquel, que també començaven, i tot d’una ens vàrem entendre i ajudar. Finalment, ens vàrem aplegar amb altres productors i elaboradors de Son Macià i muntàrem un mercat on fèiem activitats i veníem els nostres productes a l’estiu (Mercat Rural de Son Macià, 2013-2015). Els mateixos clients volien continuar comprant a l’hivern i així va ser que vàrem iniciar un grup de consum a Portocolom. Hem repartit senalles a domicili set anys seguits, també a Felanitx. Però ara, vist el preu del combustible, ens vàrem centrar en Portocolom, on obr una parada cada dissabte de 9 a 13 h. A principis de l’any que ve compliré deu anys com a professional. La veritat és que quan entres aquí ja no tens temps ni de mirar enrere. Va ser dur començar de zero, perquè jo no tenia terra, ni maquinària, ni res. Just tenia les ganes i molta ignorància, però vaja, aquí som. No sé si sabria fer res més ara. Mentre hi hagi salut vull seguir.

Ara formau part de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. Que trobes de la necessitat de fer un bot d’escala dins del sector?

Crec que la idea és bona i si volem surar enmig de tantes turbulències, potser serà la millor sortida. Suposaria recuperar estructura agrària i plantejar-mos objectius que ara mateix són impossibles, com que la majoria de la població pugui tenir un millor accés als aliments ecològics. No dic que ara no puguin, però sovint ens crida gent d’altres pobles de Mallorca a veure si hi anam a vendre perquè al seu poble no troben cap productor eco ni botiga. Si no ho feim els productors de Mallorca, això ho proporcionarà una gran cadena forana. Temps al temps. No és la idea inicial que jo tenia, de moltes finques petites venent els seus productes el més a prop possible de manera directa. Però així com està tot ara, potser haurem de trobar una fórmula mixta, manco romàntica però més adaptada a la nostra realitat.

Com a pagès, i també militant ecologista, quines preocupacions tens de la situació de foravila?

Sempre em repeteixo, però el nostre principal problema és que cultivam enmig d’una urbanització de luxe, això és foravila. Es destrossen finques cultivables cada dia des de fa dècades, sepultam terra bona amb xalets, autopistes, i ara també polígons industrials per fer energia solar. Aviat l’aigua serà un recurs més escàs. Un pagès mai podrà competir per l’aigua ni la terra amb milionaris que volen tenir una gran piscina i veure gespa verda. Ells podran pagar-la cara, nosaltres no. Jo vaig haver de deixar de cultivar a l’única finca pròpia per salinització. L’aigua d’un pou d’ús agrari que abasteix usos urbans i l’únic que en fa un ús agrari ja no en pot disposar. Si això no és gentrificació rural… Si no frenam la urbanització de foravila, ens ofegaran gairebé arreu. Això fa dècades que passa, però és el gran tabú politicosocial d’aquesta terra. No podrem tornar a tenir 100.000 pagesos com fa seixanta anys, ho accept, però és que no sé arribam a 4.000 ara mateix. De fet, hi ha exactament 4.000 immobiliàries a Mallorca. És una bogeria.

A Terraferida heu tret diverses investigacions sobre com el sector immobiliari té totes les terres edificables ben controlades.

Un dels treballs que més temps ens va dur va ser veure quantes cases hi ha a foravila i quantes més se’n poden edificar. Una qüestió clau per tot i que el Govern, el Consell o la UIB mai van fer. Gràcies a Biel Garcíes i Mateu Vich, dos geògrafs molt bons, es va poder determinar que a Mallorca ja hi ha més de 53.000 habitatges, i la majoria s’han edificat en les darreres dècades. Ara queden 11.200 finques edificables a Mallorca i si sumes les ampliables ja te’n vas a 18.600. La cosa no acaba aquí, perquè després quedarien totes les finques inferiors a 14.000 m², que es poden agrupar i generar noves parcel·les edificables. També vàrem poder determinar que les finques edificables que queden podrien representar al voltant del 25% de la superfície agrària útil. Aquest procés d’urbanització s’està accelerant multiplicant les necessitats de noves carreteres. Això, a banda de devastar el paisatge també acaba amb la memòria biocultural, que havia permès una explotació més o manco racional. Menorca seria l’exemple. Allà van protegir foravila fa 20 anys. Als mallorquins ens encanta anar per allà i dir lo guapo que és i destacar l’activitat agrària que s’hi veu, però aquí no ens va bé protegir. Aquest problema d’urbanització almanco a Menorca no el tenen. Eivissa està més capolada que Mallorca. O ciment o sobirania alimentària, paisatge i aigua, però tot no pot ser.

Està en risc l’agricultura més familiar?

Sí, si seguim així l’agricultura familiar, la que duu una finca més enllà de treure’n rendiment i en viu el dia a dia, serà cada vegada més atípica. Veurem com això de l’agricultura torna cosa d’empreses grosses. Fins i tot l’ecològica en té un cert risc. Seria reproduir el model de les convencionals, on veim tres o quatre empreses cada dia més grans mentre les altres desapareixen. Mallorca hauria de defensar la cosa petita: el comerç petit, les finques petites… Perquè és la nostra escala. Hem de valorar la xarxa humana i cultural que representen, preservant els coneixements antics útils i incorporant-ne de nous.

Vas fer feina uns anys fent entrevistes a gent gran. Què en vas extreure?

Em va fer ser conscient de l’ignorant que era i som. Començar a entrevistar mariners i pagesos vells durant dos anys, va ser descobrir una Mallorca que desconeixia i que la tenia davant dels nassos. Potser hauríem d’escoltar més als vells en segons què. Molta gent ha fet aquests tipus de feina de recull, però si tot aquest llegat sols queda imprès als llibres i no se’n preserva una part almanco, la part útil i pràctica encara que sigui, serà una pèrdua infinita.

Creus que ja feim tard, que ens pot passar una mica com amb els testimonis de la guerra civil?

Amb els testimonis de la guerra civil i la repressió ja vàrem fer tard en replegar moltes coses que són part de la nostra història. En l’àmbit del camp s’ha arreplegat de tot, de fet l’Arxiduc al XIX ja va replegar de tot. Moltes associacions culturals dels pobles o les revistes locals, han fet i fan una feina preciosa que no valoram prou. Crec que altres tipus d’associacions i particulars també hi podrien contribuir. L’administració pública podria haver fet molt, perquè és un pou sense fons la memòria biocultural, però no sé perquè sempre han considerat, amb qualque excepció, que això no era feina seva.

Què t’ha aportat ser soci d’APAEMA?

Des del primer dia APAEMA ens ha donat una mà. De fet, quan vàrem muntar el mercat rural fa 10 anys ja ens va ajudar. Els cursos de formació són una bona eina també per als professionals, que cercam millorar i conèixer noves idees. La promoció dels productes, la Diada eco o la representació davant l’administració és vital. Ara també ha estat clau per fer partir la cooperativa de productors, cosa que totsols no sé si haguéssim muntat mai, perquè el dia a dia de la finca et menja el temps. Jo la veritat és que just puc dir coses bones, perquè sempre ha estat un suport bàsic. Si a algú l’hi sobra un duret, encara que no sigui pagès, és un dels millors llocs on posar-lo.