Els pagesos ecològics demanen que les seves finques siguin projectes d’absorció de CO₂

01 · juliol · 2020

La Xarxa de Pagesos Ecològics de les Balears, integrada per les organitzacions APAEMA, APAEM, APAEEF i l’Associació de Varietats Locals, hem presentat un seguit d’al·legacions al projecte de decret regulador del registre balears de petjada de carboni. Demanen que les finques ecològiques siguin considerades projectes d’absorció de CO₂ i proposen la creació d’un etiquetatge de petjada de carboni dels productes.

Les al·legacions parteixen de la idea que és preferible reduir les emissions de CO₂ al mínim durant tot el procés de producció i transport d’un producte, per davant de la mitigació o compensació d’emissions. 

Per això demanam que, davant la possibilitat d’inscriure projectes d’absorció de diòxid de carboni de caràcter agrari, aquests siguin exclusivament o de forma prioritària els que es troben inscrits al CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica). S’ha demostrat científicament que els terrenys gestionats en agricultura ecològica contenen majors nivells de carboni en el sòl, però sobretot, perquè és l’única agricultura que prescindeix de fertilitzants nitrogenats de síntesi, els quals impliquen gran quantitat d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle durant la seva fabricació, transport i aplicació al sòl (N₂O i CO₂, sobretot). A més, l’agricultura de base orgànica és l’única que pot demostrar les pràctiques dutes a terme al llarg de l’any agrícola, gràcies al control i certificació a què està sotmesa, a més del registre de tasques i tècniques emprades a la finca que s’ha de dur obligatòriament al dia pels inscrits (quadern d’explotació). També demanam prioritzar els projectes agraris ecològics ja existents a les Illes Balears abans d’impulsar projectes de plantacions forestals, ja que no deixen de ser competidors en l’ús del sòl per a l’activitat agrària, si s’ubiquen en terrenys on s’havia desenvolupat l’agricultura o les pastures en el passat.

Per acabar, proposam la creació d’un etiquetatge de petjada de carboni dels productes que vénen de defora, per visibilitzar clarament l’impacte en emissions de diòxid de carboni generades per aquell producte en concret, en la seva producció, elaboració/fabricació, transport i eliminació. Aquesta informació és essencial si es pretén fomentar un canvi d’hàbits en el consum cap a un model de baixes emissions i mitigar els efectes del canvi climàtic. Ajudaria, a què els consumidors prenguessin decisions amb més informació i coneixement. Per extensió, els mateixos fabricants tendirien a reduir la seva petjada, empesos per una major demanda de productes amb menor grau d’emissions. Pensam que l’etiquetatge de petjada de carboni hauria de ser d’obligat compliment per als productes que arriben de defora de les Illes Balears, i en especial als productes agroalimentaris. A la vegada, el distintiu actuaria de “marca” diferenciadora entre els aliments produïts aquí i els fets a fora. Seria una passa important per al foment dels aliments produïts aquí i solucionaria, a poc a poc, part de la problemàtica de la gran entrada d’aliments barats provinents d’altres territoris.