Els insectes pol·linitzadors en l’agricultura

29 · abril · 2021

La pol·linització entomòfila és un procés on les plantes requereixen d’insectes per a poder reproduir-se produint fruits i llavors. A part de ser un procés indispensable per a la vida, també esdevé un servei ecosistèmic d’enorme importància per als humans, ja que l’agricultura i la producció d’aliments depenen directament d’aquest procés natural. El 75% dels 111 principals cultius del món depenen de la pol·linització per animals. Cultius com síndries, carabasses, melons, ametlles o cireres depenen en un 90% de la pol·linització per insectes. Es calcula que l’impacte econòmic d’aquest servei ecosistèmic és d’aproximadament 22.000 milions € a Europa i d’uns 2.400 milions € a l’Estat Espanyol. La pol·linització, però, no només fa possible l’aparició de fruits (i per tant, la producció agrícola) sinó que també, en cultius com pomes, aranyons o maduixes, la pol·linització per insectes dona lloc a fruits amb un major pes, mida, fermesa o qualitat nutricional.

Des de finals del segle passat, s’ha anat registrant un declivi molt important de les poblacions d’insectes pol·linitzadors arreu del món. La pèrdua d’habitat, l’ús intensiu de pesticides i herbicides, la introducció d’espècies invasores, o el canvi climàtic són algunes de les causes d’aquesta pèrdua de diversitat. A Europa es calcula que les poblacions del 37% de les abelles i el 31% de les papallones estan en regressió, i que el 9% d’aquestes espècies estan amenaçades d’extinció. El més preocupant, però, és que encara existeix un desconeixement científic molt important sobre l’estat de conservació de la majoria de pol·linitzadors, especialment a la regió mediterrània.

En els agroecosistemes, les poblacions d’insectes pol·linitzadors estan condicionades per quatre factors principals: l’abundància de recursos tròfics florals, la disponibilitat d’ambients de nidificació, la incidència de depredadors i/o patògens i la presència de pesticides a l’ambient. En aquest sentit, l’agroecologia és una ciència que engloba un conjunt de pràctiques que tenen especial cura amb els factors mencionats. De fet, està demostrat que les pràctiques derivades de l’agroecologia afavoreix la biodiversitat de pol·linitzadors. Algunes pràctiques agroecològiques que beneficien els pol·linitzadors i les seves poblacions són:

1) Cobertes vegetals: Sobretot en cultius d’arbres fruiters, afavoreixen la disponibilitat de recursos florals pels pol·linitzadors i, per tant, un augment de diversitat. El maneig i desbrossament d’aquestes cobertes s’ha de fer tenint en compte l’època de floració.

2) Bardisses vegetals i marges florals: Ofereixen refugi i recursos florals pels pol·linitzadors, a més que compleixen una funció com a corredors ecològics dins la matriu paisatgística.

3) Garantir hàbitat per a les abelles solitàries i altres insectes: A diferència de les abelles domèstiques, la majoria d’insectes pol·linitzadors fan els nius en terra, en arena o en el fang. Altres fan els nius aprofitant petits orificis de fusta, caramulls de pedres o cavitats vegetals. És recomanable garantir l’existència d’aquests hàbitats i una font d’aigua perquè puguin beure. La construcció “d’hotels d’insectes”, especialment a llocs degradats, també té resultats molt positius.

4) Matriu paisatgística: La configuració paisatgística és fonamental per a la preservació de la diversitat dels pol·linitzadors, apostar per a la diversificació de cultius, així com garantir hàbitats naturals o seminaturals al voltant dels terrenys agrícoles dona lloc a agroecosistemes més saludables, resistents i rics en diversitat.

L’agroecologia, doncs, és clau no només per a garantir la conservació de les espècies de pol·linitzadors i una bona salut ecosistèmica, sinó per assegurar una producció alimentària sostenible i garantida per a la població humana, especialment en un context de crisi ecològica i climàtica com a l’actual.

Rafel Beltran Mas, IMEDEA. Projecte LIFE 4 Pol·linitzadors.