A tot àmbit agrícola s’estableix una xarxa complexa de relacions que, en la majoria de casos, no és obvia i necessita la nostra capacitat d’interpretació i observació per captar-la. Quan parlam de fauna auxiliar, de la norma general que uneix biodiversitat i major equilibri de plaga, ens basam en tots els casos comprovats d’interacció clara. I és necessari prendre un paper actiu per establir un criteri propi, objectiu, aplicable a la nostra finca. El mateix succeeix amb els aucells: és fàcilment criticable que es destinin recursos i mesures de protecció a l’avifauna; el realment valent és interessar-se i sentir curiositat pel seu comportament i quines relacions es creen amb el nostre camp.
Una part molt important dels aucells de les Balears, 372 espècies de presència natural, utilitza terrenys agrícoles a qualque moment del seu cicle vital. Aquí hi ha uns quants exemples, per esmentar els aucells més populars:
- Esplugabous (Bubulcus ibis). Fa algunes dècades no en veien; ara és molt usual trobar-lo damunt el llom d’ovelles i vaques. Viu d’insectes o petits vertebrats.
- Aligot vesper (Pernis apivorus). Més present a espais forestals, és un gran controlador de Vespa velutina, de fet, la seva incidència a Galícia és major que totes les mesures administratives per controlar aquesta vespa contrària a l’abella mel·lífera.
- Voltor negre (Aegypius monachus) i voltor lleonat (Gyps fulvus). Depenen dels cadàvers del bestiar per viure (la normativa que obliga als pagesos a enterrar els animals els ha perjudicat).
- Xoriguer (Falco tinnunculus). Caça a terrenys de cultiu, menja molts de ratolins i musaranyes a la setmana.
- Guàtlera (Coturnix coturnix). Els cereals de cicle curt l’afecta, atès que quan arriba per passar l’estiu aquí ja no troba refugi.
-Estornell (Sturnus vulgaris). Arriba amb el fred. Abans era molt perseguit perquè menjaven molta oliva; ara se sap que quan crien a la primavera són altament insectívors.
-Ferrerico (Parus major). Present a conreus arbrats, olivars, forestals. Cada dia menja el seu pes en insectes.
-Òliba (Tyto alba). Molt freqüent a conreus, necessita llocs tranquils on refugiar-se. És un caçador enorme, pot arribar a menjar 50 kg de rates.
-Tudó (Columba palumbus). En trenta anys ha experimentat una gran expansió i s’està convertint en una espècie conflictiva. Menja ametlons, ciurons… Sobretot el mal el fan als cereals a punt de collir, grans batudes de gra que el pagès perd. A algunes finques es posen als fils elèctrics, provocant caigudes de tensió o incendis.
També podríem parlar del sebel·lí, que fa la posta en terra i és un gran consumidor de caragols, llimacs i insectes grans; la gavina, present a molts de cultius, mengen moltes olives d’en terra; el falcó marí, caça a cultius durant la primavera, menjant cigales i molts altres insectes; la perdiu, molt abundant, que pot provocar danys a fruits a la seca; l’aligot, caça sovint a zones de conreu, especialista en rates; el puput, un dels pocs depredadors de la processionària del pi; la terrola, l’enganapastors, que cerquen espais forestals i conreus arboris; el gorrió teulader, que menja també molts d’insectes; i moltíssims altres.
El camp conviu amb els aucells, enriquint el paisatge i relacionant-se amb nosaltres a través dels cultius. Sabem que en alguns casos els aucells poden ser problemàtics (els tudons, per exemple) i als petits productors els molesta trobar-se amb la fruita encetada. Si és així, hi ha mesures a provar, però cap és definitiva: reproduccions sonores de rapinyaires, cintes vibrants que emulen el vol de depredadors, CDS girants que reflecteixen la llum, el clàssic espantaocells… Hem de saber que a finques professionals els aucells tenen un efecte molt diluït; el problema és visible a plantacions aïllades, una qüestió amb la qual s’ha de conviure (hi ha un producte d’extractes naturals que es diu Repelin, dirigit a incomodar els aucells).