El sofre i les seves fonts

27 · març · 2024

El sofre és l’altre mineral clàssic més emprat al camp. Probablement el més antic. Presenta activitat sobre oïdis i altres ascomicets que envaeixen superficialment l’hoste, sobre àcars, i també pot combatre els primers estadis de trips.

Actua per contacte directe i a distància mitjançant els compostos gasosos que emet; a diferència del coure, el sofre és curatiu donat que afecta aquells fongs que estan a l’exterior de la planta. Provoca una autointoxicació del miceli i bloqueja diversos mecanismes metabòlics. Dosis molt baixes sobre la vinya creen un medi hostil a la germinació de conidis i a l’extensió del miceli. No té acció bactericida.

A part de la seva acció fungicida contra oïdis, també s’empra per monílies, lepra, roia, etc. La persistència sol ser de 5-10 dies per sofre en pols i 15 per sofre col·loidal i mullable. Té un termini de seguretat de 5 dies. A diferència del coure, no tractar si es preveu pluja; es renta amb més facilitat.

Molt important: no es poden tirar olis minerals durant els 21 dies posteriors o anteriors a un tractament amb sofre o tendrem un efecte cremada a tot teixit verd. Si només s’aplica sobre una cara de la fulla no hi haurà efectes sobre l’altra cara.

Existeixen formulats amb sofre i coure que permeten una doble acció contra cendrada i míldiu, conegut popularment com a “sofre blau”. Són més cars que amb els elements per separat.

Les dosis són variables segons la riquesa, finura i tipus de formulació. Pel que fa a la dosi a emprar s’ha de tenir en compte que a major temperatura i sequedat ambiental la dosi ha de ser menor. També, a més finura menys dosis. No es pot aplicar a temperatures superiors a 28-30 °C. Les dosis recomanades són per temperatures de 24 °C, després, com més altes siguin, es va abaixant la dosi. Aplicar, si pot ser, sobre superfícies seques. Per la majoria de cultius s’aplica a primera hora del matí.

La vinya és un dels cultius on més s’empra, sobretot contra la cendrada o oïdi, també contra erinosi i per millorar quallat del raïm després de floració; també atura atacs d’altica. A la primavera s’empra sofre líquid, millor mesclat amb reïna de pi 1-3 l/ha com a mullant. En pols les dosis estan sobre 20 kg/ha de flor de sofre sublimat, i 30 kg/ha de sofre micronitzat.

D’on s’obté el sofre

És sabut que la principal font natural de sofre prové de l’activitat volcànica. També hi ha jaciments subterranis. És d’on es recollia generacions enrere. Amb l’aparició del petroli i totes les seves aplicacions, compareix un subproducte ric en sofre que és d’on prové actualment. De fet, dins l’estat espanyol, la major part del sofre que es consumeix prové de les plantes de transformació petroli-combustibles que hi ha a Tarragona. Aquest sofre és molt més barat que el mineral encara que no té les mateixes prestacions. Per començar, el sofre mineral ja està actiu a partir de 10 °C, quan el de síntesi necessita a partir de 18-20 °C. També presenta una alta adherència, essent el de síntesi més volàtil. Per altra banda, per l’aplicador resulta menys irritable. Uns quants consells per minvar les quantitats i baixar despeses: en vinya, és molt important fer el primer tractament de sofre quan el cep té 4 o 5 pàmpols; doncs pots baixar molt la dosi fins a 5-7 kg/ha fent l’ensofrada a mà, ben dirigida. Una altra tàctica consisteix, amb més vegetació, en mesclar sofre i una argila expansiva o silici en pols, de manera que s’aplica un secant que permet baixar la dosi inicial. Pel que fa a les aplicacions de sofre hem de diferenciar en funció de l’estat. Les aplicacions en pols són molt difícils de focalitzar, hi ha un percentatge prou significatiu de deriva que surt dels límits, i pot arribar al 50%. Paradoxalment, aquesta dispersió ajuda al fet que arribin partícules de sofre per tots els racons de la planta, el sofre en pols és molt eficient, motiu pel qual, sempre que es pot, s’utilitza així. Segons quin cultiu tractem, podem regular el tractament de forma òptima (vinya, fruiters) o menys (horta, per la gran variació de mida i forma). Els pagesos particulars són especialment «generosos» amb les aplicacions de sofre, deixant les plantes tan grogues que es veu de lluny. En paraules d’un viticultor professional, «una bona ensofrada és aquella que li lleva la brillantor a la planta, però sense arribar a endevinar-li el color groc». En canvi, el sofre líquid està molt més acotat, es pot ajustar amb més precisió el volum, i no se’n tuda tant. Per contra, ja no resulta tan efectiu.