Article

El poriol allargat (Actenodia billbergi)

En aquest article parlarem d’un insecte que no surt reflectit a les publicacions agronòmiques com a plaga ni se’l considera massa perjudicial, però que pot tenir puntes d’incidència alta per alguns cultius i plantes arbustives. Es tracta d’Actenodia billbergi, sense nom popular concret, descrit com el poriol allargat, similar al poriol rodó beneficiós (Coccinella septempuntaca), però amb un paper al camp molt diferent.
És un coleòpter de la família Meloidae, altres representants de la qual també incideixen negativament sobre els cultius arbrats. Aquests escarabats fitòfags solen actuar en banda, acumulats a arbres concrets (sobretot mata) d’on efectuen incursions als arbres que li són més atractius. Roseguen les fulles més noves dels brots de l’any, ocasionant el retard en el creixement de l’arbre i debilitant el seu vigor. Si l’arbre és jove i aquella és la primera treta, s’ha de vigilar molt aquest insecte o li aturarà la vegetació i el bon desenvolupament futur. El mateix passa per quan s’ha fet un canvi varietal i els empelts comencen a créixer.

Afecta gran part dels fruiters: albercoquer, ametler, melicotoner, vinya o cirerer. I també a mata, alzina, roser, etc.

Aquest insecte, i els similars a ell que provoquen el mateix mal, estan molt generalitzats, amplament difsos pel medi, i no se’ls han observat contraris naturals específics. Hem de suposar que els ocells i els depredadors comuns afecten el poriol, però no poden aturar l’explosió poblacional a sortida d’hivern. Un que els observa en dia càlid de sol se sent empès a reflexionar sobre la seva natura excessiva, volant d’un brot a un altre de forma nerviosa, menjant i copulant a la vegada (de fet, l’únic nom que li sabem és el de «boixador»).

Com a primera mesura recomanam vigilar les mates properes, atesa la marcada preferència per elles. Si detectam altes poblacions en aquestes, tenim una oportunitat de control abans que arribin als cultius.

Protecció de les brotades amb productes repel·lents a base d’extractes naturals: llet passada, pebres coents, ruda, alls i ceba macerats. Pot ser efectiu però s’ha de ser molt constant i aplicar cada 2 o 3 dies.

Tractament amb extracte de donzell al 10% sobre l’insecte. Segons creença popular li provoca un efecte de suspensió d’activitat fora matar-lo. Des d’APAEMA vam fer un petit assaig a unes vinyes prou afectades, i tot i que la població va desaparèixer molt significativament, ens faltes més elements per confirmar el paper del donzell. De totes maneres, una incidència hi és, i és un tractament innocu. (Com fer l’extracció: emprar tija i fulla a primavera, 1 kg planta fresca en 10 litres d’aigua de pluja; posar a macerar un mínim de cinc dies. Si es té pressa, feu una infusió: encalentir i aturar foc abans que comenci a bullir, deixar reposar i que refredi. Tractar entre 1 i 2 hores després. No es pot guardar. Com hem dit, diluir al 10%.  Afegir un mullant tipus oli parafínic).

També es pot fer un tractament amb piretrina a l’1%. Com a mesura darrera si els arbres es troben en perill o per frenar la població. Es fa sobre l’insecte i és molt efectiu. El problema és que xerram d’un insecticida no específic que afecta la fauna auxiliar, el més semblant a un tractament convencional. A més, pocs dies després s’ha de repetir per eliminar els nous individus que van apareixent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *