Dins agricultura ecològica són comptats amb els dits d’una mà els productes minerals que es poden emprar com a fungicides preventius. Hem de pensar que el control de malalties és, sobretot pels arbres fruiters i vinya, i també hortalissa, un aspecte decisiu que convé dissenyar amb antelació, per tal d’escollir convenientment les varietats d’arbre (en funció de la sensibilitat), el maneig de la terra, o les eines sanitàries a disposició. Llavors, el polisulfur té unes aplicacions molt interessants com a fungicida preventiu d’hivern i primavera, a més que també actua com a insecticida i acaricida, segons l’època.
L’acció fungicida i insecticida es dóna directament o per descomposició alliberant sofre. De forma orientativa, durant l’hivern, en completa aturada vegetativa s’aplica 8 litres/ha en fruiters d’os; 10 litres/ha en fruiters de llavor; 15-20 l/ha a vinya; 2-3 litres/ha a cítrics.
Com a tractament de primavera emprar 1,5-2 litres/ha, i no sobrepassar-se. En aquestes dosis l’efecte insecticida desapareix.
Per aquelles finques amb forts atacs de cendrada i cotonet, el tractament d’hivern és molt necessari. Al mateix temps afecta les formes hivernant de pugó, aranya roja, pugó de Sant Josep, etc.; així com preveu motejat, monília, cribat, arrufat, etc.
S’ha de vigilar el següent: fitotòxic pels cultius sensibles al sofre. Incompatible amb olis minerals (deixar passar 30 dies). Producte molt corrosiu, les eines s’han de netejar amb deteniment. No emprar en temperatures de més de 27 °C o conèixer bé com es comporten les diferents varietats. Aguanta les plogudes mitjanes, si més de 40 litres, tornar a repetir.
La situació actual sobre on es pot aplicar no és clara; sembla que d’ací a poc temps acaba l’anterior autorització oficial i en queda exclòs ametler, vinya o cítrics. Si és així, el sector ecològic quedaria mancat d’una eina important. Sobre el respecte, anirem informant.
Per altra banda, el preu sol oscil·lar entre 2-2,8 €/kg, el qual, si tenim en compte les elevades dosis, pot encarir els tractaments. Així, una recomanació és la mateixa fabricació, senzilla i barata.
Es necessiten 10 kg de calç viva, 20 de sofre en pols (com més fi, millor) i 100 litres d’aigua.
Es posen 30 litres d’aigua dins un bidó de ferro, s’encalenteix (amb foc de butà no bastarà, hi ha de mester molta flama), s’afegeix lentament la calç, no deixar de remenar amb una fusta en tot el procés.
Quan la calç està dissolta, afegir el sofre, emprant un sedàs per no fer grums. Quan es deixa de veure el sofre flotant, s’afegeix la resta d’aigua a poc a poc (encalentida a un altre foc), vigilant que la temperatura sigui relativament constant. L’olor que emet és la mateixa olor pudent de les zones sulfuroses que rodegen un volcà en actiu; el color resultant és un groc-verd molt intens. Remenar uns 50 minuts i després deixar refredar. Filtrar el brou amb tela de sac, omplir bidons fins dalt de tot i guardar a lloc fosc i fresc. Com sempre, extremar les precaucions al màxim i anar ben protegit.
Si l’hem fet noltros, hem de conèixer la densitat del producte, mesurada en graus Beaumé. A major densitat, dosis més reduïda. En funció d’això modificarem el percentatge d’aplicació (en el cas que algú ho necessiti, a APAEMA tenim les taules al respecte).