A l’agenda de l’any passat ja vam dedicar un article al garrover on parlàvem de la substitució que s’està produint enfront dels ametlers caiguts de vellesa, set i preus dolent de l’ametla. Qui el recuperi veurà que fèiem referència als avantatges que té el cultiu, cap a on van dirigides les millores i les varietats amb més interès. Ampliam la informació amb més dades, amb especial esment a l’empelt, vist que molts agricultors tenen arbres bords.
A Mallorca i Eivissa és on es troba la concentració més gran de garrovers de les Balears, i aquests suposen entorn del 28% de la producció espanyola després del Llevant Peninsular. L’Estat espanyol és el primer productor de garrova del món (40.000 tones)
Podem trobar el garrover en diferents sistemes: plantacions antigues, arbres disseminats dins oliveres, antics figuerals i ametllerars. Aquests exemplars poden tenir de 50, 100 o inclús més anys. A aquests cal afegir les noves plantacions que s’han fet en els darrers anys i la sembra de faltes. Antigament el marc de plantació era més gros que el de la figuera, 12 x 12 m. Per les noves ja es va a marcs més estrets, 8 x 8, o 9 x 9, atès que arbres tan grossos són mals de recollir i no interessen.
Sobre la selecció, en el cas de Mallorca estava encaminada cap a una garrova amb molta pasta però de rendiment en garroví mitjanament elevat. Això mos dona una garrova molt interessant per la conjuntura actual. De totes maneres, l’Institut de Recerca Agrària té un camp d’experimentació de noves varietats que tenen com a finalitat millorar l’entrada en producció, reduir el marc de plantació i permetre una producció per hectàrea que permeti una rendibilitat alta.
La multiplicació de garrovers a Mallorca ha estat principalment per empelt, ja que es poden veure moltes plantes clonades. L’empelt que més percentatge d’èxit té és el d’escutet (70-80%), seguit de l’empelt de placa (30%) i quedant com a empelts testimonials els de pua, on el percentatge d’èxit és baix. Se partia d’un viver propi de garroví tret del fruit de qualque arbre vigorós. A l’any o dos se trasplantava i un any més tard ja se podia començar a empeltar. Encara se podria fer així, tot i que molts s’estimen més comprar el viver surat, i si en troben, empeltat, el que pot arribar a estalviar bastants de maldecaps. A prou tanques se veuen garrovers que per un motiu o un altre no se van empeltar (els «mascles», que no fan cap garrova, són els més difícils de fer aferrar, tot i que convé tenir-ne d’escampats com a pol·linitzadors). Pot succeir que surti un arbre amb bona fructificació, però si anam a cercar bons rendiments, haurem de tenir varietats seleccionades.
I hem d’anar alerta perquè el garrover no és un arbre aferradís. Per tant s’han de valorar les labors culturals fetes a la terra i el patró, l’edat d’aquest, el reg, la pluviometria anual, les darreres pluges i la temperatura. Tots aquests condicionants permetran saber si la circulació de saba és la idònia per empeltar i si la cicatrització serà efectiva.
En el cas que la muda hagi cicatritzat s’haurà de tenir esment a l’empelt perquè aquest es desenvolupi correctament: reg apropiat, control de perforadors i/o fongs, i retirada dels creixements del bord.
Actualment Apaema i Mallorca Preservation Found hem iniciat un projecte per empeltar garrovers amb la finalitat d’atendre la falta de garrover empeltat que hi ha, especialment a Mallorca. Es tracta d’incentivar el cultiu del garrover, ja que tot apunta que se situarà com a cultiu estratègic a les Illes.