El cultiu ecològic de la maduixa

31 · març · 2022

Fa uns quants mesos en Manel Tió, tècnic especialista en maduixa, ens va fer un curs per airejar dubtes respecte a aquest cultiu. És molt important destacar que té uns requeriments en sòl que no el fan especialment indicat per a les nostres illes, encara que no és inviable i, en l’aspecte comercial, no té rival. Anem a veure algunes peculiaritats que van sortir al curs.

  • Xina és el gran productor mundial de maduixa, gairebé el 30% del total. Espanya està en el sisè lloc, quasi tota concentrada a Huelva: 6.500 ha, 350.000 tn. En agricultura ecològica a l’estat hi ha 212 ha, també tot a Andalusia. A Balears hi ha 0,3 ha d’alta destinades a maduixa.
  • Es donen dos grups: varietats de dia curt que necessiten hores de foscor i fred per florir, i varietats de dia neutre o remuntants, que poden donar producció tot l’any.
  • Requereix terres estructurades, riques en matèria orgànica, amb pH àcid, 5,8-6,2.  No tolera gens bé les terres argiloses, poc drenants, que els costi encalentir-se. Tampoc vol percentatges més alts del 5% de calç activa. El factor del pH i de la textura de la terra són definitius. Qui vulgui plantar maduixa ha de cercar les terres més lleugeres, aixecar bancals i aportar esmenes orgàniques per acidificar al màxim. Tampoc tolera sòls salins.
  • Plantar normalment a la tardor, o a l’hivern amb planta frigo. Es fa amb una eina aposta per deixar les arrels en vertical.
  • Encoixinar amb plàstic o palla (no tan pràctica però més harmoniosa i agradable) fa que s’augmenti la temperatura de la terra, es retengui nitrògen i es controli l’herba, sempre que les maduixes no toquin la terra o es podriran aviat.
  • De manteniment, mentre la planta creix: esporgada de flors, d’estolons, reg, facilitar pol·linització, tractaments fitosanitaris i collita (això darrer implica moltes hores de mà d’obra).
  • Anticipam la producció durant 4 setmanes si posam el cultiu protegit baix hivernacle (despesa alta i dificultat per treballar-hi dins).
  • Principals problemes sanitaris: aranya roja, trips, pulgons, erugues defoliadores, Drosophila Suzuki, sobretot aprop d’entorns amb bosc. En quant a malalties: Botrytis cinerea, Phytophtora, Verticillium, cendrada. I tampoc oblidar els caragolins, somereta del Bon Jesús, ratolins, veïnats… Els productes utilitzats serien: sofre, spintor, azadiractina i, sobretot, emprivada d’ortiga per conferir resistència i vigor a les plantes.
  • Varietats més usades o que podrien funcionar aquí: Fortuna, molt primerenca encara que no molt bona de gust; Sabana i Sabrina, molt bones de gust i producció agrupada; Candonga, també bona i ja més tardana.
  • En convencional es pot treure aproximadament 1kg per planta; en agricultura ecològica no podem aspirar a més del 50%.
  • És indispensable escollir bé el terreny; la inversió en hivernacle, encoixinat i compra de planta s’ha de poder repartir en dos anys de collita; si la terra és massa argilosa el segon any les plantes queden aturades i quasi no produeixen.
  • El kg de maduixa en agricultura ecològica variarà en funció de l’època però hi ha assegurat un mínim de 5€. Es poden plantar 3-4 maduixeres per metre de cavalló, i la distància entre línies ha de ser la suficient per poder fer les feines, uns 70-80cm.