Parlam de Pinus pinea, el pi pinyer o pi ver, com li deim a les Illes Balears (a Menorca no n’hi ha, segons l’Herbari Virtual de l’UIB). Un arbre majestuós quan arriba al seu màxim creixement i que es diferencia molt del pi blanc per la seva forma arrodonida i la fusta més vermellosa. I per les pinyes.
El pinyó és considerat el fruit sec més car del món. El preu és molt estable, sobre 65€/kg. Creix a la conca mediterrània, principalment Espanya, Itàlia, Portugal i Turquia, i gairebé tota la producció prové de boscos, no de plantacions, que quasi no n’hi ha, almanco encara en producció. Això fa que el volum de pinyó de P. pinea al mercat variï d’un any per l’altre.
L’esclariment és molt important, perquè hi ha bastants de tipus de pi pinyer que corresponen a altres espècies de Rússia, Xina, Corea o Afganistan, pinyons que no tenen les propietats del pi ver però que es venen al mateix preu aprofitant la falta d’informació que hi ha al respecte (la propera vegada que compreu pinyons, fixau-vos en l’origen). El pinyó que ens interessa té una composició nutricional molt favorable, no ja comparada amb altres pinyons, sinó amb fruits secs com l’ametlla o les nous: alt percentatge de proteïna, pocs hidrats de carboni i bons nivells de greixos poliinsaturats.
Molta concentració de pi pinyer la trobam a Catalunya, per tant, al nostre clima creix sense problemes. Ja podem imaginar que parlam d’un arbre resistent a moltes adversitats, tipus de terreny, accidents, etc. Tolera molt bé l’escassa pluviometria estiuenca i la terra calcària nostra. Però sí que necessita pluja durant la primavera o la producció de pinyes se’n ressent, i té una arrel ramificada poc profunda que no li dona bona subjecció (tots hem vist un pi caigut després d’una ventada important).
La plantació (6 x 6) i preparació de terreny seria similar a qualsevol altre cultiu. Qualque reg d’inici, treball de la terra per treure competència, poda. Fins als 8 anys no hi comença a haver producció, i sempre parlam de pi comprat empeltat o la collita s’ajornarà vuit o nou anys més. L’empelt es fa a viver sobre peus de Pinus halepensis de dos anys, requereix bona tècnica i el material vegetal ha de ser reconegut pel Ministeri d’Agricultura. El principal problema és que del moment de la diferenciació floral a la collita de la pinya passen tres anys, i això és molt de temps per tenir el fruit a l’arbre, poden passar moltes coses en tant de temps. També s’ha de tenir en compte que un pi no brota de baix, sempre creix en altura i, per tant, la collita és amb els anys més i més dificultosa.
En l’aspecte sanitari, resulta que hi pot haver problemes: Thyriopsis halepensis, diplodies de viver, Dioryctria mendacella que la pateixen a València, però sobretot una xinxa anomenada Leptoglossus occidentalis és el gran contrari a batre. Pot afectar el 60% de la collita, creant malformacions i buidat de pinyons. A Catalunya, és una plaga que va en augment i en l’actualitat s’estan fent diferents assajos de control. Ho ha de tenir en compte qui hi vulgui treballar.
Arribat el moment, les pinyes es cullen verdes i se deixen madurar en grans sales. A partir del vuitè any se suposa que dona 28.000 kg/ha. L’any passat es pagava a 1,18€/kg. La rendibilitat per plantacions autogestionades de més de 5 ha hi és, i és un cultiu poc demandant de temps, compatible amb altres activitats o cultius. Pel qui es volgués llençar ha de considerar, doncs, aquests tres punts clau: suport de la inversió inicial durant deu anys, control de Leptoglossus i manipulació de les pinyes fora de les illes.