L’espàrrec és un altre cultiu amb altes possibilitats comercials al nostre entorn ja que ara mateix no hi ha cap productor d’espàrrecs ecològics prou dimensionat per fer-se notar al mercat. L’espàrrec té bon preu i la rendibilitat és prou interessant si partim amb unes condicions de mecanització ben preparades, principalment per al control de l’herba. A nivell climàtic, si disposam de reg, com a mínim de suport, no hi ha problemes. Quant a terres, és prou adaptable, però es recomanen aquelles amb altes proporcions d’arena: allà la planta aguantarà 12-14 anys produint bé. Les terres més argiloses provoquen podridura d’arrels i al llarg dels anys es produeixen moltes baixes; a aquestes terres que es tanquen serà necessari fer aportacions anuals grosses de matèria orgànica per esponjar, i vigilar el reg. Sobretot, mai fer la plantació a un lloc amb possibilitats d’embassar-se.
Es recomana comprar la planta ja arrelada a regions fredes, tipus Àvila o Segòvia. La densitat mínima és de 17.000 plantes/ha, el que podria suposar uns costos de compra de 4.250 €. Es pot tirar amb un cultiu a la seca però la rendibilitat final és menor que en reguiu. En aquest cas es recomana col·locar goteig i observar que l’aigua filtra. L’aspersió fa sortir més herba. La producció depèn de la fase vegetativa de l’estiu anterior, que és quan s’acumulen les reserves per l’any vinent. En general el manteniment és senzill, no té contraris directes i els tractaments fitosanitaris són rars (vigilar fusarium, rhizoctonia, rovell).
El primer i segon any no es cull res, es deixa l’espàrrec per engreixar l’arrel. A partir del tercer es cull, entre principis d’abril i finals de maig. Les produccions màximes en regadiu són de 2,5 kg/planta, uns 8.000 kg/ha. Són unes quantitats difícils d’assolir a la majoria de terres de les Balears. Les més indicades són les terres lleugeres de Sa Pobla, al voltant de l’albufera, i a altres municipis convé estudiar-s’ho bé.
El principal inconvenient en gestió ecològica és el control de l’herba. A la primavera, durant l’època de collita, quan els regs són constants i la temperatura ambiental puja, la competència i les molèsties que provoca l’herba obliguen a controlar-la. Entre carrers amb maquinària (motocultor, desbrossadora, cultivadors) funciona bé però entre plantes no queda resolt i s’ha de fer manualment. S’haurien de muntar sistemes d’encoixinat entre esparregueres, amb plàstics biodegradables o Materbi que es podrien reposar a final d’hivern, o també plàstic normal que dura més temps però té el gran problema dels residus. Com a darrera opció, per terrenys inferiors als 2.000 m2 es pot fer de forma manual.
La recollida ha de ser també manual, triant els més gruixats i una mida aproximada de 25-30 cm; els més prims no s’aprofiten. Els espàrrecs que es cullen blancs són aquells que es planten enterrats dins crestes altes i tapades amb malla obscura; és una tècnica que no la permeten les nostres terres, essencialment feixugues.
En definitiva, es tracta d’un cultiu amb grans possibilitats de mercat i sense problemes per la gestió ecològica però s’ha d’endevinar el tipus de terra de cultiu si es vol professionalitzar o s’arrossegaran problemes massa importants que posaran la rendibilitat del cultiu en entredit.