Fa anys que és difícil trobar al mercat fruita de qualitat, local i ecològica. El temps ha canviat, plou menys, a l’hivern no fa el fred que feia, han sorgit noves plagues i malalties, falta de relleu generacional i inversió al camp. Un escenari difícil, però que encara ofereix oportunitats a aquells que vulguin apostar per fer alguna cosa diferent.
La fructicultura és una especialitat dins l’agricultura que requereix una certa inversió inicial, ser rigorós en les feines a fer i tenir paciència uns anys fins a collir fruit. Com a avantatges tenim que la fruita es té bon preu, que és un cultiu establert que pot produir durant molts d’anys i les finques estan vestides tot l’any.
Moltes explotacions petites cerquen tenir un «hort de fruiters» amb uns quants exemplars de cada tipus de fruita per tenir per a la família, aquest model tècnicament és molt difícil de gestionar de forma professional perquè cada espècie té les seves característiques de cultiu, el seu cicle i les seves particularitats. Diversificar sempre és una bona opció, però és necessària una certa superfície mínima (0,5 ha aprox.) per tal de ser més eficients i aconseguir una bona producció i que aquesta sigui viable econòmicament.
Una bona opció pot ser el cultiu del melicotoner (Prunus persica) i les seves variants (grocs, vermells, de carn blanca, nectarines…), ja que és un cultiu que, si s’és disciplinat en les tècniques i treballs a fer, garanteix una producció regular i estable.
En tota nova plantació, la planificació és fonamental i aquests són els principals punts a tenir en compte.
Varietats: important saber les hores de fred que necessiten i les dates de maduració, es pot diversificar en varietats per tal de tenir la recol·lecció i venda escalonada en el temps.
Portaempelts: elegir en funció del tipus de sòl, marc de plantació, disponibilitat d’aigua, etc. Els més utilitzats actualment són GF-677 i GxN.
Orientació: nord – sud ofereix una millor insolació.
Marc de plantació: dependrà de si volem una plantació més intensiva (4,5 m x 3 m) o bé més tradicional (6 m x 5 m).
Preparació del sòl: aquest tipus de plantacions necessiten una profunditat de sòl de 50 – 60 cm que s’ha de subsolar prèviament per tal de tenir el màxim de sòl explorable fàcilment per les arrels.
Reg: les dotacions de reg van des d’uns 1.500 m³ els primers anys fins a 3.500 m³ en plantacions ja en el seu màxim de creixement. A causa de les elevades necessitats, seria molt interessant disposar d’aigua regenerada.
Necessitats nutricionals: són necessaris sòls fèrtils i aportar adobs orgànics d’acord amb la fertilitat del sòl i l’estat de les plantacions.
L’entrada en producció és dins el segon i tercer any i algunes varietats poden arribar fins a 12 Tn/ha de producció en ecològic.
Les principals plagues són la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), el moscard verd (Empoasca decedens) i l’escarabató (Capnodis tenebrionis). Altres plagues secundàries poden ser els pulgons, trips en algunes varietats de nectarines, caragols, tudons… Pel que fa a malalties, les principals són el cribat o perdigonada (Stigmina carpophila), monilia (Monilinia spp.), arrufat (Taphrina deformans).
Algunes tècniques particulars del cultiu són: creu baixa (60 cm) per tal de facilitar la collita de la fruita; poda forta cada any renovant un 70% les branques productives en poda d’hivern; podes en verd per dirigir els creixements els dos primers anys i els anys posteriors netejant els interiors; aclarida de flors i fruits per tal de tenir una mida de fruit interessant comercialment.
Molts d’aquests temes són comuns en altres fruiters com puguin ser pruneres, albercoquers, cireres, pomeres, pereres… i actualment tots ells són cultius ja molt estudiats i amb molta experiència ecològica en altres comunitats com Catalunya, Múrcia, Aragó. Des d’APAEMA vos animam a iniciar projectes de fruita i podeu comptar amb nosaltres pel suport tècnic.
