Sou moltes les persones que ens heu demanat perquè no difoníem les iniciatives dels pagesos ecològics per fer arribar hortalissa i fruita a domicili. Li hem donat voltes i ho hem consultat amb ells. Comptam amb una dotzena d’iniciatives, la majoria de les quals ja existien abans de l’esclat d’aquesta crisi, perquè els pagesos agroecològics fa estona que cerquen alternatives al model agroalimentari predominant. Aquests dies van desbordats, no donen a l’abast ni amb mans, ni infraestructura ni amb producte. És per això que no n’hem fet difusió. Per contra, el què hem fet ha estat, justament, facilitar el contacte dels productors entre ells perquè, si a algú li falta o li sobra producte, pugui fer-ho visible i poder afrontar així aquesta crisi d’una forma més col·lectiva i evitar dur producte de defora. D’aquí ha nascut l’Eco-Llonja d’APAEMA, la qual, està formada, sobretot, de petits productors d’horta que fan mercats o abasteixen un centenar de caixes per setmana, i que cerquen productes que no fan, per complementar la seva oferta. També hi ha productors que tenen tenda pròpia i empreses que es dediquen a la distribució de producte eco local.
Celebram la gran quantitat d’iniciatives que han sorgit aquests dies des del sector agrari convencional, apostant per les cadenes curtes de comercialització. Esperam i desitjam que aquesta aposta que està fent molta gent pel producte local no sigui flor d’un dia. Novament veim la importància de l’agricultura com a activitat estratègica, del seu paper cabdal per la sobirania i seguretat alimentària de qualsevol territori. El temporal Glòria i ara això, ens demostren que a les Illes Balears hem de fer un replantejament de model agroalimentari perquè som realment vulnerables a qualsevol problema que ens aïlli de l’exterior, perquè, encara avui, tot i les iniciatives de servei a domicili, un 85% del que menjam ve de defora. Tenim unes explotacions agràries familiars que agonitzen, sobretot aquelles que són de caràcter més extensiu i de gestió tradicional, però que gestionen gran part del territori, i unes infraestructures agràries que pràcticament han desaparegut (cooperatives locals, mercats de productors, farineres, trencadores d’ametles, etc.).
Abans del confinament, el sector ecològic ja tenia més demanda que oferta per a determinats aliments frescs. Fa anys que deim que ens manquen pagesos i ens manca producte eco. Pareix increïble, no? Va ser per això que des d’APAEMA apostàrem per demanar ajudes a FOGAIBA per invertir molts recursos en cursos de formació (prop de cinquanta a l’any, amb els millors professors de l’estat en cada temàtica) i en constituir un potent servei d’assessorament tècnic a finca (a través de la nostra Agrupació de Defensa Vegetal). Dos pilars imprescindibles, en definitiva, per poder professionalitzar encara més els productors ecològics actius, acompanyar-los i donar-los suport en tot allò que necessitin, però també per poder crear-ne de nous, sobretot en el sector hortofructícola. Per ventura des de les administracions s’hauria de treballar perquè pugui ser una sortida vàlida per aquelles persones que es quedaran sense feina durant els pròxims mesos, per mor de la gran frenada del turisme prevista en alguns informes que s’han publicat recentment. Jugar-ho tot a una carta, com hem fet a aquestes illes, ara es demostra que ha estat una temeritat.
El tercer pilar amb el qual treballam és el de posar en marxa projectes que dinamitzin el sector i donin cobertura a petits pagesos, tant pel que fa a la millora de la producció, elaboració artesana i la comercialització conjunta mitjançant cooperatives. És el cas del projecte de promoció de ME ecològic de Mallorca, que aquests dies ha multiplicat per cinc les seves vendes a domicili a través de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca i que gràcies a que comptava amb una certa estructura, ha pogut fer front a la demanda amb seriositat. Ara, volem imitar l’èxit d’aquest projecte col·lectiu impulsant-ne un de nou, estratègic, fonamental, per coordinar els productors ecològics d’horta i fruita, amb l’objectiu d’abastir una demanda creixent, no només de cara a consumidor final, sinó també a grans consumidors com supermercats o restauració col·lectiva pública i privada. Estam a l’espera, emperò, de trobar finançament per iniciar-lo.
Ens preocupa la situació dels productors ecològics d’elaborats i la indústria agroalimentària eco de petita escala, amb productes com l’oli, el vi, el formatge, els embotits o els elaborats d’ametla i/o garrova, que estan estretament vinculats a restaurants, allotjaments turístics i, en el cas d’alguns, a l’exportació. Aquests pateixen i patiran la crisi més greument perquè són productes que tenen majors costos de producció i per tant un preu més elevat que els frescs, i no s’estan generant iniciatives per ajudar-los a sortir del pas. Per la nostra part, els hem ofert els nostres canals de comunicació perquè puguin fer difusió de la seva complicada situació així com dels seus productes.
Tot això s’ha copsat a partir de les informacions que ens envien els socis que interactuen amb l’equip tècnic de l’associació perquè, malauradament, l’any 2020 encara no disposam de dades actualitzades, de cap diagnosi del sector agrari ecològic Balear, que defineixi qui som o com produïm, ni tampoc d’un pla estratègic per dibuixar un horitzó o línies de feina concretes i comunes entre tots els actors implicats.
Ara són moments de fer comunitat i dissenyar un nou full de ruta, perquè el Covid-19 suposarà un canvi d’enfocament de molts aspectes que conformen la nostra quotidianitat. Algunes autores parlen de tornar a posar la vida al centre i reduir la nostra escala d’acció, just com concebem el món des de l’agricultura ecològica i l’Agroecologia. És l’únic camí segur cap a un futur digne.
El president i els membres de la Junta d’APAEMA