El cirerer (Prunus avuim) produeix una de les fruites dolces més apreciades, i encara que com a cultiu té poca rellevància, ha estat un arbre ben present a molts indrets de Mallorca. L’arxiduc d’Augsburg ja anomenava nombroses varietats a “Die Balearen” (1871) [les més corrents són les camoses, blanques, de capellà, de sarró, d’en Costa de moretí, d’en tenalles, de gra i de sarronet]. A Can Monserrat, d’aquestes encara en conserven sis, però també fruiters com el guinder (Prunus cerassus) o cirera àcida, agrupats amb el cirerer per la seva similitud.
L’experiència s’inicia l’any 2009 a Can Monserrat, Estellencs, finca familiar abandonada feia prop de deu anys. Va sorprendre que dins l’abandonament havien sobreviscut i proliferat cirerers autòctons de la varietat comosa. Pareixia que la clau era que aquells arbres no es cultivaven i les arrels estaven intactes; el cirerer té un sistema radicular molt superficial, i la varietat comosa tendeix a treure molts de bordalls d’arrels secundàries, atorgant-li protecció davant l’escarabató o Capnodis.
Can Monserrat compta amb poc més d’una quarterada de terres marjades de textura franc-argilosa i profunditat considerable però irregular. Amb clima d’hiverns suaus, que rarament passa les 100 hores-fred i amb estius frescos i temperatures màximes que no solen passar dels 30 °C.
El febrer de 2010 s’inicià la plantació de la col·lecció de varietats locals de cirerers, i s’empeltà tot el material vegetal sobre bordalls de cirerers autòctons de la varietat comosa, distribuïts de manera irregular arreu de la finca. També es plantaren 5 arbres de 5 varietats empeltats sobre Prunus mahaleb, procedents de Vivers Llabrés, a partir del programa “Fruiters d’un temps”, promogut per Slowfood Illes Balears.
El marc de plantació inicial va ser de 5 per 5 metres a portell; mantenint el sòl sense cultiu ni intervenció de maquinària, amb línies de reg per degoteig i formats en vas lliure baix. Però després de la irrupció d’una nova plaga a la cirera, Drosophila Suzuki, es va haver de redissenyar la plantació i el seu maneig. El 2018 es va reestructurar el marc de plantació a 2,5 metres entre arbres i 4 metres entre línies; els porta-empelts triats a partir d’aquest moment van ser prunera Adara i GF-677/Adara, permetent intensificar el marc de plantació. També s’instal·là una estructura per cobrir les files amb xarxes durant la maduració de la fruita.
Avui dia, la col·lecció compta amb 35 varietats, de les quals i en col·laboració amb l’IRFAP se’n van caracteritzar la majoria i se’n realitzà el seu perfil genètic. Al mateix temps, s’ha anat fent una observació de camp del comportament agronòmic de les varietats, aconseguint un calendari de maduració que va de manera continuada des del 20 d’abril fins al 30 de juny.
Algunes consideracions generals i per aplicar a un cultiu comercial:
- El porta-empelt GF677/Adara avança l’entrada en producció, augmenta el rendiment i dona un major equilibri entre producció i vigor de l’arbre.
- El peu franc de cirerer o guinder (en terres argiloses i inundables) pot ser una bona opció si es planten pocs arbres. Aporten major longevitat.
- El porta-empelt Prunus mahaleb no és recomanable a Mallorca.
- Algunes varietats primerenques són d’en Tenalles i els primerencs de Sóller i de Can Majoral. De maduració comercial entre el 20 d’abril i 10 de maig, baixa necessitat d’hores-fred, bona productivitat i gust excel·lent. Amb preu de venda molt elevat, ja que pràcticament no hi ha cirera al mercat nacional.
- Per a plantacions complementàries es poden combinar qualsevol de les varietats primerenques, de mig temps (comosa i primerenc d’Estellencs) i tardanes (bord des marge, blanques i de sarró).
- Per a elaboracions de confitures, melmelades o conserves, les varietats de major acidesa són bord des marge, bord de Planícia, les blanques i les guindes.
Si voleu aconseguir mudes de cirerer, donar suport o conèixer les varietats locals, podeu contactar amb l’Associació de Varietats Locals (www.varietatslocals.org).
Associació de Varietats Locals – Toni Calafell