Ca ses Ferreres es troba al final del camí de sa Cala a la Mola. És una finca allargada d’aproximadament vint tornais —l’equivalent aproximat a 1,1 hectàrees—, de terra llaurable a un costat del camí, i d’un altre fragment de terra amb matolls a l’altra banda del camí, amb una petita edificació immersa en un projecte de rehabilitació per fer-hi activitats vinculades amb el món agrari com ara cursos i tallers.
Text: Sergio Jiménez Tur
En aquest sentit, vist l’abandonament i el deteriorament que estan patint cultius tradicionals de la nostra illa, quan es va plantejar finançar amb Fons Next Generation el desenvolupament d’una explotació agrària a la finca agrícola de Ca ses Ferreres, el nostre plantejament va ser el d’impulsar el cultiu de fruiters tradicionals de Formentera amb risc d’erosió genètica, com ara l’ametller i la figuera, amb l’objectiu de protegir part d’aquest patrimoni agrícola.
Per desenvolupar aquest projecte, hem comptat amb l’enginyer agrònom Andreu Vila Pasqual amb una dilatada experiència en la fructicultura, gràcies als deu anys prestant servei com a tècnic de l’ADV de Formentera i assessor de la Cooperativa del Camp de Formentera.
La idea era prospectar les varietats locals d’ametllers i figueres. Però després de començar, es va decidir prospectar tot tipus de fruiters considerats locals tenint en compte la influència d’Eivissa, ja que és molt probable que les varietats localitzades siguin molt similars o iguals a les que es troben en aquella illa. En tot cas, es va considerar important fer una recerca i comprovar si es tracten o no de varietats ja catalogades en altres zones fora de Formentera.
Pel que fa a la prospecció de figueres, sí que hi trobàrem variabilitat i, per tant, varietats interessants. La prospecció serví per identificar possibles candidates de varietats locals de figuera i tenir-les ubicades. També, a mesura que va anar avançant el projecte en aquesta primera fase, s’hi va integrar el cultiu de la vinya per caracteritzar-ne les varietats locals.
La segona fase es va desenvolupar entre maig i octubre de 2024, quan n’Andreu es va centrar a obtenir la informació més gran possible de les diferents etapes dels cultius, com ara la floració, el desenvolupament vegetatiu o els fruits.
Una vegada executada la prospecció i la seva caracterització, a final de 2024, com a cultius de secà i molt tradicionals al paisatge rural de Formentera es varen trobar dinou varietats diferents de figuera, divuit de vinya, onze d’ametllers, deu d’olivera i quatre de garrover. Per altra banda, es varen trobar altres varietats de fruiters, com ara sis varietats diferents de prunera, cinc de morera, tres de melicotoner i magraners, dos de perera, codonyer i taronger, i només una varietat de pomera, llimoner, caquier i d’arbocer.
Durant el primer trimestre d’enguany, s’ha executat part de la plantació prevista de les diferents varietats de vinya i figuera de què s’ha pogut obtenir material vegetal. En el cas de la vinya, s’han plantat entre sis i set exemplars de cada varietat, que són: grec, manset, mamella de vaca, giró boval, batista, monestrell serra, giró, valent blanc, palop blanc, palop negre, argullassa, ferrana, garnatxa negra i monastrell. No es varen poder plantar per falta de sarments òptims cap varietat de massanet, garnatxa blanca, fogoneu i blanqueta.
Pel que fa a les figueres, es varen trobar les següents varietats: blanca o bordissot blanca, martinenca, bordissot negre, alcúdia, cameta, blanca coua, lloral, morisca, albocor, sarrona, pic de morena, rojal, coll de dama blanca, coll de dama negra, blanca poma, polenta, oriola, verdal i júlia. De les varietats plantades, se’n varen plantar de dos a tres exemplars de cada una.
Podem dir que el desenvolupament d’aquests cultius des de la seva plantació fins al dia d’avui està sent molt satisfactori, i encara que aquestes varietats en un futur no es puguin considerar locals —per considerar-se clons d’altres varietats a altres indrets fora de Formentera ja existents—, sabem que hem fet una passa endavant per garantir un patrimoni agrícola a futures generacions.
Per acabar, s’ha de dir que aquesta feina no es podria haver realitzat amb èxit sense l’ajuda desinteressada d’amants de l’agricultura de Formentera com són en Francisco Marí Mayans “Xicu Barber” i en Josep Mayans Ribas “Pep de sa Farmàcia”. També hem d’agrair la tasca que ha desenvolupat la Cooperativa del Camp de Formentera per tot el suport logístic i mà d’obra que ha facilitat.
