Bioregions, cap a la Sobirania alimentària

30 · abril · 2020

Un biodistricte és una estratègia d’intervenció territorial àmplia on la pagesia, empreses transformadores i del sector de la restauració, la cafeteria i l’allotjament turístic, juntament amb consumidores en general i les administracions locals, desenvolupen de manera participativa, acords, intervencions i eines per a la gestió local i sostenible de la vida i l’activitat econòmica.

L’objectiu és recuperar el vertader sentit de l’economia, creada inicialment per a garantir el bé comú de les societats, redissenyant conjuntament el model de vida i començant per la definició d’un sistema alimentari local basat en la producció ecològica de proximitat i en el consum responsable i sostenible. A un bio districte, la promoció dels productes ecològics s’articula estretament amb la promoció del territori i les seves peculiaritats, per assolir el ple desenvolupament de les seves potencialitats econòmiques, socials i culturals.”

Els biodistrictes sorgeixen com a resposta a la urbanització accelerada i descontrolada, a l’abandonament de les zones rurals i de l’activitat agrària, a la gentrificació, a la pèrdua de biodiversitat i de fertilitat dels sòls, a la des valorització de la cultura i la desaparició dels coneixements ancestrals, del coneixement alimentari i la sobirania alimentària i a l’oblit dels valors fonamentals de respecte a la vida i a les persones.

A l’hora de dissenyar les estratègies cal tenir en compte totes les parts implicades i també totes les dimensions: la dimensió productiva i de diversificació, l’ambiental, l’econòmica, la de la salut i la nutrició i la social. És important posar especial esment a aquelles tasques i rols reproductius considerats com a no productius i no valorats pel mercat precisament pel fet que són fonamentals per la vida. L’actual model econòmic i alimentari globalitzat es fonamenta en la competitivitat per accedir a un lucre immediat, injust i innecessari, fins i tot per qui aconsegueix tenir-hi accés. La transició cap model que situïn la vida en el centre haurà de basar-se en la col·laboració i la valorització equitativa de totes les parts integrants.

Aquesta figura guanya tot el sentit a territoris com els de les nostres Illes, allà on la vida i els valors patrimonials, culturals, agraris, gastronòmics i ambientals, han quedat enterrats per la voràgine d’un únic model econòmic, basat en el lucre immediat d’uns pocs beneficiaris i un esclavatge i sotmetiment inconscient d’una població de cada cop més empobrida i amb menor capacitat de decisió i reacció. La recuperació de les xarxes locals i dels valors col·laboratius i d’implicació, fins fa poc arrelats als nostres pobles i barriades, i l’aposta pel model productiu ecològic, que té en compte l’entorn i de les persones, pot aportar a curt, mitjà i llarg termini, beneficis socials, econòmics i de qualitat de vida, reals i tangibles.

Per aquest motiu, des de SEAE (Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica) treballam per donar-la a conèixer i per donar suport a aquelles regions que vulguin iniciar-ne el procés de transició. En el cas de les Illes Balears, amb APAEMA hem iniciat una feina d’informació a diferents col·lectius i municipis de Mallorca, i a la Serra de Tramuntana, ho feim també amb Tramuntana XXI.

En l’àmbit internacional estem integrats dins la Xarxa Internacional d’Ecoregions (INNER), que es creà per valorar la feina dels biodistrictes i ecoregions, i per intercanviar coneixement, experiències i informació sobre estratègies per al seu establiment.

Aina Calafat
Tècnica de SEAE

Bioregions