Can Roseta és a la sortida de Son Servera, direcció a Capdepera. És el projecte d’en Biel Sureda, l’únic planterista ecològic de Mallorca. El visitam quan es planteja créixer, però per això necessita establir aliances amb la pagesia local. Actualment, la majoria dels seus clients són particulars, però si establís un compromís de regular de compra amb els pagesos de l’illa podria incrementar tant la producció com els mesos que es dedica a aquesta feina en exclusivitat.
La pagesia l’has viscuda des de menut?
Venc d’una família de pagesos. Mon pare feia de fuster i quan tornava del taller se n’anava a fora vila a sembrar, ja feia planter i era conegut. Li diuen en Sebastià de Ses Pedreres perquè teníem els planters dins una pedrera. Tota la vida ho he vist, m’han fet sembrar, m’hi han fet ser i conec bé el tema. D’aquí em surt la vocació.
Com ha estat el procés d’agafar el relleu a ton pare?
Jo feia feina de mecànic de nàutica i m’anava bastant bé. A causa de la crisi de 2007, i que a mon pare va estar malalt, vaig començar a agafar el relleu. Abans tot es feia sembrat en terra, es feien manats. Per exemple, de pebrers en feies d’una dotzena i de mitja dotzena, els posaves a dins una bossa, ho banyaves perquè tingués humitat, i això és el que s’enduia el client. Es trasplantava a arrel nua, sense el tac de terra. Ara és diferent, però la base ja l’havia vist amb mon pare i em va agradar la idea de dedicar-m’hi més a fons. Com que el negoci de les barques començava a anar malament amb la crisi, em vaig tirar a aquest tema. Mon pare tenia la finca a Manacor, però vaig passar a fer-ho aquí, a Son Servera.
Què ha de saber un bon planterista?
És complicat, són moltes cosetes que pareixen insignificants, però que tenen la seva arenga. Per exemple, t’has de fixar molt en les llunes, tant per plantar de llavor com per trasplantar. En general, quan és creixent, la fulla fa més via a créixer. El pebrer, per exemple, se sembra més de lluna vella, perquè si sembram amb el creixent fa molta via a créixer i quan llavors carrega de pebres, s’esqueixa. De lluna vella, posa tronc, fa poca branca, i el pebre queda més a prop del pebrer. Això només és un exemple, perquè cada planta té la seva particularitat.
Cada planta té la seva particularitat i fas feina amb moltes de diferents. Quantes en cultives?
Són tantes que no t’ho sabria dir, però el que més tocam són les que més es venen: la pebrera, la tomatiguera, l’albergínia, també surt molta alfabeguera, carabassons, cogombres, enciam, varietats de melons, síndries, i també hi ha flors per ajudar a fer venir pol·linitzadors o per controlar plagues en els horts.
Quines rutines té aquesta feina, tant diàries com anuals?
La rutina diària és de venir cada dia, obrir o tancar els hivernacles en funció de la temperatura, sembrar la pròxima tongada, controlar el reg… la tomatiguera, per exemple, si no li fas passar una mica de set, creix massa aviat, s’allarga i es vincla, i ho has de controlar per tenir una tomatiguera reforçada. Llavors hi ha una rutina anual en la qual la feina es concentra en quatre mesos, dos de sembrar i dos de sembrar i vendre. Febrer i març és temps de sembrar, el pebrer se sembra més prest perquè li costa més créixer. Mentrestant, has d’anar fent llavor, que la faig jo mateix. Per exemple, amb pebres per torrar has de cercar els més vertaders, els que estan més a prop del tronc i tenen la saba més a prop, d’aquests en treus la llavor, l’asseques i, en ser ben seca, l’encistes a dins pots, li poses nom i data, i queda preparada per sembrar. Hi ha coses importants a tenir presents, per exemple, la tomàtiga de ramellet s’empelta molt fàcilment, és a dir, s’encreua amb una altra varietat de tomàtiga i en surt una varietat nova. De vegades, aquesta nova va bé, aguanta més i a la gent li agrada, però no sempre. Cada any rebordoneix més, muta més, i es va perdent l’essència que tenia el primer any. Així que, com que mon pare també fa llavors i en tenc de molt enrere, cada cert temps agaf llavor de la més antiga, la sembr. Com que és vella, potser de cada cent en creixeran quatre o cinc, però aquestes són vertaderes i tornam a partir d’elles per fer la producció.
Això vol dir que fas la feina de mantenir varietats antigues.
Ho faig bàsicament amb la tomàtiga de ramellet, perquè amb la llavor de la tomatiguera d’uns anys enrere les plantes germinen, però el pebrer, per exemple, no, la llavor germina quan té un màxim d’un any o dos.
Parlant de tomàtigues, per aquí en veig planters de varietats diferents. De quina manera cada una s’adapta a unes preferències o necessitats diferents?
Cada una té la seva cosa. La cor de bou, posem per cas, és boníssima, fa una tomàtiga grossa, molt plena, no té pinyol, però és molt vaga, no té una producció excessiva. La tomàtiga rosa fa un tomatigot gros, és molt gustosa, i amb la primera flor n’hi ha que passen el quilo, però tampoc en fa moltes, i hi ha gent que això de què sigui més clareta no li agrada, les vol ben vermelles. Llavors tenc l’Enate, que li dic “bon gust” perquè la gent vegi que és bona, si li dius “Enate” potser no saps de què li parles. Aquesta està més enfocada a placers i botiguers per allò de què tota és igual, té el mateix aspecte, la mateixa mida, entra per la vista, i amb poques plantes fas molta producció i aguanta algun cop. Llavors hi ha la negra de Crimea, que és molt fosca, molt gustosa, però l’has d’agafar verdosa perquè aviat fa suc. Llavors, hi ha la Valldemossa, també molt gustosa, una tomàtiga nostra, que passes gust de fer un trempó, però que surt amb mides variades i potser se surt del que s’estimen més els placers.
Parlem del procés de fer llavor. Com s’ha de fer per fer-lo bé?
Cada llavor té la seva història. Per exemple, per fer la de tomàtiga de ramellet es trien les tomàtigues més guapes i que també estan més a prop del tronc. Si vols fer-ho molt bé, xapes la tomàtiga i la llavor la treus de la part del cul, perquè si s’ha pogut infectar d’alguna abella ho ha fet de la banda de la flor. Llavors, pos les tomàtigues dins un poal d’aigua, les esclaf i pas la pasta per un garbellet, trec la molsa. Així queda separada la llavor i la pos damunt una posteta. Després es tracta d’assecar-la a prop del sol, però no sol directe, en un lloc calent, i que s’eixugui. Fet això, pos la llavor dins un pedasset de tela i la frec amb les mans perquè es desfaci, que quedi ben neta. Quan és ben neta i ben eixuta, s’encista en un potet de vidre, li poses nom i data i està preparada per l’any que ve.
Quina importància té el planter per al desenvolupament futur d’una bona planta?
El planter és la base. Si és bo, està reforçat i té els nutrients que necessita per engegar, l’hort va bé.
Per tot el que dius, queda clar que et centres en l’horta d’estiu?
Jo faig feina aquests quatre mesos, que són els forts. En estiu no compensa pel que guanyes. Llavors faig un altre tipus de feina. No és la millor cosa, és perquè puc fer una mica de tot, però m’estimaria més poder-me dedicar només a això.
Fas producció de planter ecològic. Quina diferència hi ha amb fer-ho en convencional?
La meva producció ha d’estar certificada, tots els adobs i fitosanitaris han d’estar certificats, però és cert que avui dia hi ha un ventall molt ampli de productes i a la pràctica la feina és quasi igual que si ho fessis en convencional, però sense aplicar químics.
Hi ha poc planter ecològic a Mallorca?
A Mallorca, crec que ara només som jo. A la Península hi ha algunes empreses que s’hi dediquen i molta gent d’aquí compra a fora.
Com t’afecta la competència del planter de fora o el convencional?
No gaire, perquè m’he enfocat més als particulars. A més, el preu que tenc gairebé empata amb el de convencional. La majoria dels clients que tenc són pares o mares de família, que s’enduen vint pebrers, quaranta o cinquanta tomatigueres, carabassons… una mica de tot per a un hort familiar. Hi ha gent que comença i li has d’explicar una mica com ho ha de fer. Just amb això ja hi ha molta gent, molts joves que ho proven, els va bé, i l’any següent tornen amb molta il·lusió. Això et dona la satisfacció d’haver fet la feina ben feta. També tenc molts clients que són agroturismes o restaurants que tenen el seu hort i volen poder dir que serveixen producte ecològic i local.
Això són particulars. Què passa amb els professionals? Tots els pagesos ecològics de Mallorca saben que tu fas planter?
Hi ha gent que no ho sap. També és cert que, potser al principi, vaig perdre clients perquè era inexpert i hi havia problemes que no sabia resoldre, però he anat pujant escalons, n’he après més, i ara tenc un planter amb garanties. Ara em sent còmode, control, i ho veig en els resultants de la gent que ve a comprar i torna tan contenta de com els ha anat.
Arribats fins aquí, com definiries el moment professional en el qual et trobes?
Ara em fa il·lusió continuar. He passat uns anys complicats, però ara tenc ganes i m’estic plantejant engrandir, comprar una altra finca, fer més hivernacles i produir per particulars, però també per pagesos. Abans de fer-ho, he d’estudiar si als pagesos els interessa, si el preu els és assequible, si comprarien planter cada any, quina quantitat, de quines varietats. Si es parla de quilòmetre zero, millor comprar aquí també el planter. Créixer seria el meu ideal. Però tenc una mica de por a les normatives, pas pena de què em posin moltes pegues, que m’ho compliquin molt i que no valgui la pena.
Com és la teva relació amb APAEMA?
Vaig conèixer APAEMA fent un curs de fitosanitaris. Jo ja feia planter, la meva idea era també fer hortalissa i vendre les dues coses per fer la temporada sencera. Quan varen saber que feia planter m’insistiren molt en el fet que en fes en ecològic perquè eren pocs que en feien. I la cosa va anar bé. Ara m’agradaria tenir-los més a prop per tenir més opinions i un major seguiment de com em van les coses.
