Alternatives al coure

29 · gener · 2024

El coure és un dels grans dilemes que té actualment l’agricultura ecològica. Des de fa dècades es xerra dels seriosos inconvenients que tenen pel medi les aplicacions amb sals de coure. Alguns països del nord ja el tenen prohibit, com Dinamarca i Holanda, i a d’altres del centre d’Europa, Alemanya o Àustria, està fortament restringit. Però per ventura els del sud, de clima mediterrani, hem de ser més prudents, atès el context de temperatures i humitats que juguen a favor dels fongs.

Ningú vol ser el defensor d’un metall pesant que s’acumula a la terra i afecta les poblacions de micorizes, que perjudica els organismes aquàtics, que s’acumula i no es degrada. Però a curt termini no ens podem deslligar, encara no.

Dels productes autoritzats en agricultura ecològica com a fungicides (sofre, polisulfur de calç, bicarbonat potàssic), cap actua tan preventivament com ho fa el coure. Tots ells impedeixen que el fong prosperi, però només el coure evita que les espores germinin, tallant la infecció al minut zero, i per això és considerat el producte més eficaç contra gran part de les malalties. La seva eficàcia està contrastada per l’experiència de molts d’anys i forma part de l’única estratègia que segueixen la majoria de productors ecològics.

Ara mateix, hi ha un límit de 4 kg de coure metàl·lic per hectàrea. Aquest límit es podria superar en cas de tenir una campanya complicada d’altes humitats, però s’hauria de compensar amb una disminució posterior, de manera que es posa un topall final de 28 kg en set anys de cultiu. Els majors dependents del coure són els vinaters i olivarers de regions humides, i després segons quins fructicultors i hortolans.

De totes maneres, convé subratllar un aspecte important: els sòls bàsics immobilitzen el coure, aquest continua al sòl, però no intervé en les funcions biològiques, que és l’altre motiu pel qual no tots els països apliquen el mateix criteri a l’hora de prohibir-lo. De fet, dins l’estat espanyol, segons la regió, varia també la disponibilitat del coure.

  • Gestió agronòmica: el disseny de plantació, la gestió de la fertilització i el maneig del sòl ens han de donar arbres amb un bon equilibri vegetatiu i, per tant, més resistència induïda a les malalties.
  • En el cas de l’olivera, renovació de les branques de producció: L’olivera produeix en fusta jove i treure un 30% anualment de la fusta vella permet tenir més constància productiva. S’ha vist una reducció clara de la incidència de l’ull de gall amb una poda de renovació constant.
  • Tractaments més periòdics amb coure però amb dosis més baixes d’aplicació, i anar complementant amb altres productes d’actuació semblant (sofre, argiles, preparats vegetals).
  • Cercar varietats resistents o amb fisiologia contrària a l’establiment dels fongs.
  • A Grècia pensen que el coure en realitat no frena infeccions grosses i han provat de substituir-lo per calç de sofre, bioestimulants amb base de calç i silici, extracte de Kelp (un producte fet a partir d’algues de regions fredes) i zeolita, un mineral que s’obté d’un aluminosilicat natural. Els assajos amb els bioestimulants van donar millors resultats que el coure, i encara més en combinació amb pràctiques de podes intenses.
  • Per cítrics, contra fongs tipus Phyophtora spp., ha tengut resultats prometedors la mescla de quitosà, un bioestimulant derivat de la quitina, i olis essencials de taronja. Un altre producte interessant és el Bacillus subtilis, un bacteri que inhibeix i invadeix la germinació de les espores. Es van fer proves amb equiset i no va ser tan efectiu.
  • Per tomàtiga dins hivernacle, l’extracte de canyella va donar els millors resultats contra Phytophtora infestans i altres sense especificar. Però a camp, l’alternativa venia amb el bicarbonat potàssic i polisulfur de calç a dosis baixes, 1,5%. El ponent en qüestió va especificar que era molt important la poda d’aireació i l’elecció varietal.

Aquest projecte reunia investigadors de diferents països, per la qual cosa seria molt interessant assajar (organismes públics, ADVs) al nostre indret l’eficàcia pels cultius descrits amb: Bacillus subtilis, l’extracte de Kelp, els bioestimulants, o la zeolita.

Sabem que no sorgirà cap producte amb la mateixa efectivitat que el coure. Del que es tracta és de trobar aquelles combinacions de gestió cultural i tractaments que ens ajudin a superar una situació donada.