Les paraules clares i el brou espès. Sovint el terme Agroecologia s’empra com a sinònim d’agricultura ecològica i viceversa. Ho hem vist i sentit de la boca de tècnics i pagesos, i massa freqüentment de polítics i periodistes, que no saben ben bé quan emprar un terme i un altre. Convé idò posar llum a l’assumpte i exposar en aquest petit article quines són les grans diferències de cadascun.
La producció agrària ecològica, coneguda com a agricultura ecològica és aquell tipus d’activitat agrària que segueix els principis i requeriments marcats per part del reglament europeu corresponent, és a dir, el Reglament (CE) 834/2007, de producció i etiquetatge de productes ecològics (i el Reglament (UE) 2018/848, aprovat recentment i que entrarà en vigor dia 1 de gener de 2021). Penja d’una certificació i control per part d’un organisme extern que vetlla pel compliment de la normativa, que, en el cas de les Illes Balears, depèn del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). L’expressió a finca de la producció agrària ecològica es pot donar en un gran ventall de possibilitats: des d’una producció que sigui exclusivament la que marca el reglament, sense més, fins a una producció que té en compte uns criteris ecològics més profunds i incorpora aspectes socials com la justícia o la igualtat de gènere.
En els darrers temps, en part degut a l’onada de demanda de productes ecològics que vivim, s’està produint una convencionalització de l’agricultura ecològica. Una agricultura que produeix aliments sans i mantén una pagesia fixada al territori, però que, en determinats casos, l’única diferència que té respecte a l’agricultura convencional és la substitució de fertilitzants nitrogenats i fitosanitaris de síntesi per uns altres insums permesos. Aquest tipus d’agricultura ecològica, la més propera a la convencional, pot, per exemple, pagar sous dubtosos als seus treballadors o no mirar prim a l’hora d’intensificar la plantació a través de reg, fertilitzants i fitosanitaris ecològics, o produir fora de temporada per cultiu forçat, aspectes que la certificació ecològica no té en compte a l’hora d’atorgar el segell. Sobretot es dóna a grans empreses agroalimentàries que han decidit fer el pas cap a aquest tipus d’agricultura.
L’Agroecologia va més enllà que l’agricultura ecològica. És aquella que incorpora objectius i maneres de funcionar molt més ambiciosos, ja sigui per necessitat, per costum familiar o per principis. És l’agricultura tradicional, que feien els nostres padrins, i que ara s’ha redescobert convertint-se en una agricultura crítica, que cerca un impacte social i polític. Concretament, es fonamenta en els següents punts:
- Proximitat, perquè les xarxes de distribució associades a l’Agroecologia tendeixen a ser a una escala propera: requereixen insums locals per abastir les finques (com fems, llavors, mà d’obra, etc.) i el consum dels aliments està fixat a pocs kilòmetres d’on es produeixen.
- Justícia, igualtat i inclusió, perquè promou un salari digne per a pagesos i pageses, per als treballadors i temporers, etc. També fomenta la igualtat entre el Primer i el Tercer món, i entre homes i dones, i té en compte l’accés de persones amb discapacitats o malalties.
- Sostenibilitat, perquè l’Agroecologia està fonamentada damunt del tancament de cicles a la mateixa finca i d’un ús eficient dels recursos més immediats (aigua, materials, energies renovables, etc.) per poder mantenir-los en el temps.
- Salut, perquè en produir aliments de temporada a una escala local fa que el consumidor rebi uns aliments frescos de la màxima qualitat nutricional. L’Agroecologia no s’entén sense tenir en compte el Dret a l’Alimentació.
- Independència i sobirania, perquè cada finca depèn d’ella mateixa, dels seus recursos a l’abast, i no de l’exterior. Les llavors pròpies i les varietats locals en són un pilar d’aquesta independència.
- Respectuosa amb els animals, perquè el benestar animal és sempre tengut en compte més enllà dels criteris actuals marcats per normativa.
- Biocultural,perquè es basa en els coneixements populars, adaptats a les condicions de clima, terreny, varietats i races de la zona.
- Més generadora de paisatge i conservadora de biodiversitat. Està demostrat que el mosaic agroforestal que provoca la pràctica agroecològica és més eficient, funcional i divers que cap altra, des del punt de vista de l’Ecologia, el que dóna les condicions òptimes per una major biodiversitat associada.
A les Illes Balears és dóna tot el ventall de possibilitats comentat. No obstant, els productes que surten de les finques tenen el mateix segell ecològic. No volíeu brou? Idò tassa i mitja!