Article

Fongs de primavera: 2020, un any difícil

La sanitat dels cultius va unida a les condicions meteorològiques. Aquesta afirmació tan certa com trivial ha estat constatada pels hortolans durant la primavera del 2020 com pocs anys anteriors. A mitjan març, amb temperatures entre 17 °C i 20 °C va fer una sèrie de plogudes que van sumar més de 40 mm repartits al llarg de dues setmanes. Una cosa semblant va passar a l’abril, el més plujós dels darrers anys amb 71 l repartits en set dies, i una mitjana de temperatures màximes de 24,6 °C. Després maig i juny va anar fent algunes plogudes més en funció del municipi (Sant Llorenç va rebre una calabruixada important la tercera setmana de juny). 

La sensació resultant ha estat una primavera humida i càlida. Al marge de l’indubtable valor que té pels cultius tradicionals a la seca, la veritat és que hortolans, olivarers, fructicultors i vinaters van estar ben ocupats controlant l’explosió fúngica resultant.

Horticultura: Les plantacions primerenques d’hortalissa d’estiu van estar molt castigades. Gairebé totes agafaren la seva variant de mildiu, Phitophtora spp. Ceba blanca i de guardar (puntes seques), tomàtiga enfilada o rastrera (molt afectada), patata (les varietats blanques són més sensibles que les vermelles), prebe. En meló feia temps que no se veia tanta afecció de mildiu, començant a assecar-se des del centre cap a la perifèria, i els més inexperts van perdre molta collita. Fins i tot en la rústica carabassa, que mai s’havien detectat casos de mildiu, enguany a Eivissa se va haver de tractar. Els alls al maig, en molts de casos hi va pegar el rovell Puccinia allii, donant cabesses petites. Les bledes (sobretot varietats verd pàl·lid) van agafar Cercospora beticola, mildiu en remolatxa i espinacs, etc.

Olivera: El control de l’ull de gall, Spilocaea oleaginea, ha posat a prova als productors, principalment els de finques de més d’interior de les illes. Aquest fong s’estén amb força en condicions d’humitat una vegada superat l’hivern, i s’han hagut de repetir diverses vegades els tractaments per no quedar amb les oliveres defoliades. El perill se va allargar fins a mitjan maig.

Vinaters: A Catalunya hi ha hagut finques que han perdut el total de la collita per mor del mildiu Plasmopara viticola. A les illes l’atac ha estat de consideració i al moment de la collita, segons la finca i la ubicació, estan notant un descens molt pronunciat de quilos de raïm. Alguns van arribar a fer 5 i 6 tractaments de coure, i així i tot han anat a l’estela de l’evolució de la malaltia.

Fruiters: Albercoquers, pomeres, cirerers, pruneres, etc, han patit diverses malalties com «abolladura» (Taphrina deformans), monílies, cribat (Stigmina carpophila), cendrades tipus Sphaeroteca pannosa, etc.

Un dels problemes amb els fongs interns com els mildius és que s’han de preveure; no val tractar en veure símptomes a la planta, una vegada ha entrat dins l’Agricultura Ecològica no disposa d’eines autoritzades per curar la infecció. I el producte capaç d’actuar de barrera, el més eficaç, continua sent el coure en les seves diferents formulacions. El coure té una estabilitat sobre la planta d’unes tres setmanes, període que roman actiu i allibera ions de protecció. Si fa una ploguda de més de 10 mm ja se comença a rentar. I ja sabem el principal problema del coure: l’acumulació al sòl com a metall pesant, on afecta a la microflora, per exemple les micorizes.

Caolí, sofre, polisulfur de calç, poden ser alternatives, però no actuen de la mateixa forma. La realitat és que el coure, ara per ara no té substitut. 

Per minvar les aplicacions de coure hem de preparar la planta perquè estigui en les millors condicions: cuidar al màxim la fertilitat, el reg-humitat de la terra, aplicar reforçants (extractes d’algues, ortiga, etc.) i pràctiques que vagin a favor del cultiu, airejar fullam/branca (poda, despampolar), entutorar plantes, reduir fonts d’emissió d’espores, tapar safaretjos, etc.